La 22a edició reuneix l’alumnat de 6è dels centres educatius del Prat en una proposta que combina música, teatre i un missatge que ressona fort: la capacitat col·lectiva de transformar el món.

Una trobada que fa ciutat

El CEM Julio Méndez ha tornat a ser, aquest 8 de maig, un punt de trobada carregat de nervis, il·lusió i aquella remor prèvia que només es dona quan centenars de famílies esperen veure els seus fills i filles sobre l’escenari. La 22a Cantata Ciutat del Prat, emmarcada en el programa IntersECCions, ha reunit l’alumnat de 6è de primària de totes les escoles de la ciutat en un acte que, any rere any, s’ha convertit en una celebració compartida de cultura i aprenentatge.

Amb el títol “Canviar-ho tot”, la cantata d’aquest 2026 ha proposat un viatge musical que parla de reptes, de mirades joves i d’aquesta empenta tan pròpia de qui encara creu que tot és possible. I, per moments, el públic també ho ha cregut.

Música, teatre i una escena que respira comunitat

L’acompanyament musical ha anat a càrrec de L’Escola d’Arts en Viu, que ha aportat solidesa i calidesa a cada peça. Alhora, els alumnes de teatre jove han donat forma a la posada en escena, aportant gest, moviment i petites dosis d’humor i tendresa que han arrencat somriures entre el públic.

Tot plegat ha funcionat amb una naturalitat que feia oblidar la complexitat del muntatge. Les veus dels infants, potser una mica tremoloses al principi, han anat guanyant seguretat fins a omplir el pavelló amb una força sorprenent.

Un acte pensat per a les famílies

Com és habitual, la cantata ha estat oberta als familiars de l’alumnat participant. Molts han arribat amb el mòbil a punt, d’altres amb ulls brillants abans fins i tot que comencés la música. Quan els nois i noies han entonat els primers compassos, s’ha fet un silenci dens, d’aquells que parlen per si sols.

La funció ha passat volant. Entre cançó i cançó, es percebia aquella barreja de nostàlgia i orgull que acompanya sempre els finals de cicle.

Un missatge que queda

“Canviar-ho tot” no és només un títol. És una invitació. I al CEM Julio Méndez, ha quedat clar que la cultura compartida —la que es fa a les escoles, als projectes comunitaris, als escenaris que es construeixen entre tots— continua sent una de les eines més potents per imaginar futurs diferents.