​La Unitat Integral de Recuperació dels Trastorns de la Conducta Alimentària publica al Journal of Eating Disorder els primers resultats positius d’un programa residencial destinat a adults amb dècades de trajectòria de la malaltia.

​Una resposta especialitzada per a pacients de llarga evolució

​La Unitat Integral de Recuperació dels Trastorns de la Conducta Alimentària (UIR-TCA), fruit del treball conjunt entre la Fundació Hospitalàries Martorell i l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha presentat les primeres dades del seu model de treball. El recurs, que es va posar en marxa el gener de 2024 per encaràrrecs del sistema públic de salut de Catalunya, busca oferir una atenció suprasectorial a persones adultes amb TCA greus i de llarga durada —com l’anorèxia nerviosa— que no han trobat una recuperació sostinguda després de múltiples tractaments.

​Aquest perfil de pacients, que sovint acumula una gran complexitat clínica, ha centrat una investigació inicial liderada pel Dr. Fernando Fernández-Aranda i coordinada per la Dra. Núria Jaurrieta, amb la col·laboració de diversos centres de recerca. L’estudi, de caràcter quantitatiu i qualitatiu, analitza l’evolució de 18 pacients que presentaven una mitjana de més de 27 anys convivint amb la malaltia i uns vuit intents terapèutics previs. Totes elles van completar un programa d’ingressos residencials d’entre tres i quatre mesos.

​Més enllà del símptoma: salut nutricional i qualitat de vida.

​Els canvis constatats un cop finalitzat el programa mostren un avanç en l’índex de massa corporal (IMC), però també en la percepció directa de les pròpies pacients. Les millores s’estenen a àmbits clau de la vida quotidiana com el benestar emocional, la vitalitat, el funcionament en entorns socials i la salut general. A més, les participants van avaluar el seu passatge pel tractament amb una satisfacció mitjana de 85,3 punts sobre 100.

​L’enfocament de la UIR-TCA combina l’atenció mèdica i nutricional amb la psicoteràpia, el treball amb les famílies, la rehabilitació psicosocial i les dinàmiques en grup. El model defugi centrar-se únicament en la simptomatologia per posar l’accent en l’autonomia, la voluntarietat, la corresponsabilitat i la reconstrucció de projectes de vida propis. En les entrevistes de seguiment, les usuàries destaquen haver guanyat consciència sobre la malaltia, millorat la regulació d’emocions i enfortit els vincles familiars.

​Un camí obert per a la xarxa pública.

​Tot i la prudència dels autors, que recorden la necessitat de realitzar seguiments més llargs i amb mostres més àmplies de població, la publicació a la revista de referència internacional avala la viabilitat d’aquesta línia d’intervenció. Les conclusions apunten al valor de disposar de recursos adaptats a les necessitats d’aquelles persones amb trajectòries especialment complexes, afavorint alhora la seva posterior transició cap a la resta de la xarxa d’UTCA de Catalunya.