​El gestor aeroportuari comença a blindar-se financerament per adquirir aiguamolls i solars al Llobregat. L’objectiu és multiplicar els espais protegits i convèncer la Comissió Europea abans de tirar endavant l’ampliació de la infraestructura.

​El debat al voltant de l’aeroport.

L’aeroport del Prat ha passat de les declaracions d’intencions a les xifres i als moviments patrimonials. Aena ha decidit avançar-se als esdeveniments i reservar una partida econòmica destinada exclusivament a la compra de finques privades i solars degradats al delta del Llobregat. Una mesura que busca muscular la proposta de compensació ambiental abans que el projecte d’ampliació arribi al filtre de les institucions europees.

​La gestió dels espais naturals s’ha convertit en el veritable coll d’ampolla de l’operació. Després dels avisos que la Comissió Europea va fer en el passat sobre la necessitat de protegir el medi ambient a la zona, qualsevol modificació de les pistes necessitarà un aval verd indiscutible. Per això, la companyia aposta per tenir capacitat de compra directa de sòl i transformar-lo en noves zones d’alt valor ecològic.

​Una equació de deu a un per satisfer Brussel·les.

​El pla ambiental que s’està dibuixant no es limita a restaurar espais que ja són públics. La intenció d’Aena passa per aplicar un criteri de compensació d’alta intensitat: per cada hectàrea d’espai natural que es vegi afectada o modificada per les futures obres de l’aeroport, se n’hauran de generar o protegir deu de noves.

​Aquesta fórmula obligarà a incorporar centenars d’hectàrees al mapa de la Red Natura 2000. Tanmateix, la negociació no serà senzilla. Tot i que els fons ja estan consignats en els plans d’inversió preparatoris, el gestor manté sota reserva quines finques concretes té al cap per evitar l’especulació amb el preu del sòl agrícola i industrial de la comarca.

​La delicadessa de les parcel·les i el calendari.

​El calendari d’execució compta amb diferents fases administratives i tàctiques. La delimitació definitiva dels terrenys s’haurà de coordinar amb la Generalitat i quedarà vinculada a l’aprovació del Pla Director i dels estudis d’impacte ambiental. Moltes de les parcel·les candidates són actualment camps conreats o terrenys en desús que requeriran obres d’enginyeria per convertir-se en zones inundables i marismes funcionals.

​El moviment, a més, busca enviar un missatge de tranquil·litat al territori i als actors econòmics, demostrant que l’ampliació no s’planteja com un fet consumat sense garanties, sinó com un procés progressiu on la restauració del Delta hauria de començar abans que les màquines entrin a la pista.

​Un territori dividit davant la transformació.

​Aquesta estratègia d’adquisició de sòl no acontenta tothom per igual. Des dels ajuntaments de la zona i les plataformes ecologistes es manté la prevenció sobre el projecte. Diverses entitats argumenten que la compra de terrenys i la creació d’aiguamolls artificials no poden substituir la pèrdua d’ecosistemes madurs com la llaguna de la Ricarda.

​Per la seva banda, els sectors econòmics i el Ministeri de Transports consideren que aquesta reserva de fons demostra un compromís real i executable. La partida ja està sobre la taula, i els propers mesos seran decisius per veure quins propietaris estan disposats a vendre i quina sera la configuració final del nou mapa protector del Llobregat.