Gairebé 40.000 persones van omplir ahir l’Estadi Olímpic en una tarda marcada per les fortes mesures de seguretat, la música en directe i un ambient de fe compartida. L’actuació del pratenc Alfred García va ser un dels moments més celebrats de la jornada.
L’arribada al recinte i les dificultats d’accés
A partir de les quatre de la tarda, quan es van obrir les portes del Lluís Companys, el públic acreditat —prop de 40.000 persones— va començar a accedir al recinte. Molts comentaven la odissea per arribar-hi, amb talls de trànsit des de plaça Espanya i controls estrictes que només permetien el pas de vehicles autoritzats.
Només uns quants cotxes acreditats van poder estacionar al pàrquing habilitat a les piscines Picornell.Entre els assistents hi havia representants d’entitats del Prat, com la Casa de Cádiz i la Casa de Sevilla, amb el seu coordinador d’esdeveniments.Miguel Ángel Pérez, membre d’una de les entitats, assegura que rebre la invitació de l’organització Alça la Mirada —del Bisbat de Sant Feliu— va ser “tot un detall”.
Una tarda plena de música i emocions
L’ambient es va anar escalfant amb les actuacions de Siloé, Conchita, Sabor de Gràcia, Beret i Alfred García.
El pratenc va interpretar dues cançons en solitari i una tercera compartida amb Álvaro Soler, un moment que va despertar una ovació llarga i càlida.
Molts assistents comentaven que veure un artista de casa en un escenari tan imponent els feia sentir “una mica més partícips” de la celebració.
La vigília va transcórrer amb un to serè i emotiu. El Papa Lleó XIV es va mostrar molt proper, saludant els fidels i beneint especialment els nadons que les famílies li anaven acostant amb paciència i il·lusió.
Cada gest provocava murmuris d’admiració i un silenci respectuós que contrastava amb els moments musicals.
“Aquesta és la joventut del Papa”
Bona part del públic assistent eren joves que no van deixar de corejar “Aquesta és la joventut del Papa”, un crit que ressonava amb força a les graderies i que donava a la trobada un aire d’entusiasme col·lectiu, gairebé contagiós, que s’estenia per tot l’estadi.
