Un estudi amb 600 pacients confirma el valor de la NSE per anticipar el pronòstic neurològic i ajudar en la presa de decisions mèdiques durant les primeres hores crítiques.
Saber si una persona es recuperarà després d’una aturada cardiorespiratòria és una pregunta que sovint es fa en silenci a les UCI. Ara, un nou estudi liderat pel Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud de l’Hospital de Bellvitge ofereix una eina prometedora per mirar de respondre-la amb més precisió: la proteïna enolasa neuronal específica (NSE).
Una pista valuosa dins la incertesa
Els resultats, obtinguts després d’analitzar retrospectivament 600 pacients, revelen que valors elevats de NSE a les 48 i 72 hores de l’aturada estan associats a un pitjor pronòstic neurològic. Aquesta troballa pot ajudar els equips mèdics a anticipar possibles seqüeles com l’estat vegetatiu, discapacitats greus o, fins i tot, la mort.
“Aquest biomarcador ens pot donar una orientació molt valuosa durant les primeres hores, quan encara no sabem si el cervell del pacient ha patit danys irreversibles”, explica la Dra. Maria José Castro, investigadora principal de l’estudi i especialista en bioquímica clínica.
Decisions difícils, però més fonamentades
Quan el cor s’atura, el cervell és un dels òrgans més vulnerables. I tot i que les tècniques de suport vital han avançat molt, la incertesa sobre la recuperació neurològica continua sent un dels grans reptes mèdics.
“La NSE, juntament amb altres proves clíniques i neurofisiològiques, pot ajudar-nos a fer una valoració més completa i ràpida del dany cerebral”, afegeix la Dra. Misericòrdia Veciana, especialista en neurofisiologia del mateix hospital.
Aquesta eina no substitueix el criteri clínic, però sí que el complementa. I ho fa en un moment especialment delicat, on cal prendre decisions crítiques sobre el tractament i la comunicació amb les famílies.
Un pas més cap a la medicina personalitzada
L’estudi reflecteix també l’impuls d’un model de treball integrat, on laboratoris i serveis assistencials col·laboren estretament. Bioquímica i neurologia, mà a mà, per afinar diagnòstics i millorar la resposta mèdica.
A més, obre la porta a futures línies de recerca. Altres biomarcadors com les proteïnes S100beta, TAU o els neurofilaments podrien, fins i tot, detectar danys abans que la NSE.
“Disposar d’eines com aquesta ens ajudarà a prendre decisions difícils amb més informació i més precisió”, conclouen les investigadores.