El centre ha realitzat ja els primers deu procediments amb ablació per camp polsat, una tècnica més precisa, ràpida i amb menys risc per als pacients.

Un pas endavant en el tractament de l’arítmia més freqüent

La fibril·lació auricular afecta prop d’un milió de persones a l’Estat i és una de les grans preocupacions en cardiologia, sobretot a mesura que la població envelleix. Al bell mig d’aquest escenari, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha començat a utilitzar una tecnologia que pot canviar la manera d’afrontar aquesta arítmia: l’ablació per camp polsat (PFA).

El Servei de Cardiologia ja ha dut a terme deu procediments amb aquest sistema, que aplica impulsos elèctrics molt breus i selectius sobre el teixit cardíac que genera l’arítmia. Segons el Dr. Ignasi Anguera, es tracta d’un avenç notable. Ho explica amb naturalitat, gairebé com qui descriu una eina que feia temps que esperava: la PFA permet actuar “amb molta precisió i amb un perfil de seguretat molt favorable”.

Procediments més curts i menys exposició a radiació

Una de les particularitats del nou sistema és la possibilitat de fer un mapeig tridimensional del cor abans de l’ablació. Aquesta imatge detallada ajuda a entendre millor les característiques del teixit i a planificar la intervenció amb més exactitud. A més, redueix la necessitat de fluoroscòpia, i això significa menys radiació tant per als pacients com per als professionals.

El procediment, que fins fa uns anys podia allargar-se força, ara dura aproximadament una hora. D’aquest temps, uns trenta minuts corresponen a l’actuació directa sobre l’aurícula esquerra. En els primers casos realitzats a Bellvitge no s’ha registrat cap complicació, un fet que el mateix equip valora amb prudència però també amb un cert alleujament.

Alta en 12–24 hores i possibilitat de sedació conscient

Una de les dades que més sorprèn és la rapidesa de la recuperació. Els pacients poden marxar a casa entre 12 i 24 hores després de la intervenció, un canvi que no només millora l’experiència del malalt, sinó que també allibera recursos hospitalaris.

Actualment, el procediment es fa amb anestèsia general. Tot i així, la tecnologia obre la porta a realitzar-lo amb sedació conscient, un escenari que podria fer-lo encara més àgil i menys invasiu.

Una demanda creixent i un repte assistencial

L’equip d’Electrofisiologia de Bellvitge preveu arribar als 100 procediments anuals amb aquesta tècnica. La xifra parla per si sola: la fibril·lació auricular és molt present i la necessitat de tractaments mínimament invasius no para de créixer.

A Bellvitge, aquesta nova tecnologia no només representa una millora tècnica. També és un reflex d’un canvi de mirada: intervencions més curtes, recuperacions més ràpides i una atenció que intenta ser cada vegada més respectuosa amb el ritme i la vida dels pacients.