Un estudi clínic multicèntric demostra que la combinació de pirfenidona i corticoides pot millorar significativament la recuperació pulmonar després d’una Covid-19 greu.

Una llum d’esperança per als qui han superat una pneumònia greu per Covid-19

L’Hospital de Bellvitge ha liderat un assaig clínic que podria marcar un abans i un després en el tractament de les seqüeles pulmonars de la Covid-19. El projecte, batejat com a FIBRO-COVID, ha seguit durant sis mesos 103 pacients d’arreu de l’Estat per avaluar l’eficàcia d’un tractament combinat de pirfenidona —un antifibròtic habitualment usat en altres malalties pulmonars— i corticoides, amb l’objectiu de frenar o reduir la fibrosi pulmonar que pot aparèixer després d’una infecció greu pel coronavirus.

Resultats esperançadors, malgrat la complexitat del repte

Tot i que no s’han detectat diferències estadísticament significatives en el nombre de pacients que van mostrar millora, sí que es va observar que els qui van rebre la combinació de pirfenidona i corticoides presentaven un grau de recuperació pulmonar més gran. En altres paraules, la millora va ser més profunda. I això, en un context on la fibrosi pot esdevenir una malaltia irreversible i crònica, no és poca cosa.

“La nostra prioritat era evitar que s’establís una fibrosi madura, perquè un cop s’instal·la, només podem alentir la seva progressió, però no revertir-la”, explica la Dra. María Molina, coordinadora de l’estudi i cap de la Unitat de Malaltia Pulmonar Intersticial de l’Hospital de Bellvitge. Molina també és directora científica de l’IDIBELL i de l’Àrea de Malalties Respiratòries del CIBER.

Un estudi rigorós i col·laboratiu amb ressò internacional

L’assaig, publicat el mes de maig a la prestigiosa European Respiratory Journal, ha comptat amb la participació de 16 hospitals i ha estat el primer del seu tipus: un estudi fase 2, multicèntric, aleatoritzat, controlat i amb doble cec. Un 95% dels pacients, tant els del grup placebo com els del grup amb pirfenidona, van mostrar algun grau de millora, però va ser el segon grup qui va destacar en la qualitat del progrés.

El reconeixement no s’ha fet esperar. L’investigador Harold R. Collard, vicerector de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, ha dedicat un editorial a l’estudi en el mateix número de la revista, posant-lo com a exemple d’un nou paradigma en recerca clínica: més àgil, més orientat a la pràctica i amb impacte real.

El futur: més enllà de la Covid-19

Encara que els resultats hauran de ser validats amb estudis posteriors, Molina assenyala el potencial que aquest tractament podria tenir en altres formes de malaltia pulmonar intersticial, especialment aquelles causades per infeccions respiratòries severes o pneumònies que deixen seqüeles duradores.

El treball va començar el juny de 2020, en plena primera onada de la pandèmia, quan encara es coneixia molt poc sobre les conseqüències a llarg termini del virus. Alguns dels primers pacients atesos al mateix Hospital de Bellvitge van arribar a necessitar un trasplantament de pulmó. Aquelles situacions extremes van posar en evidència la urgència de buscar solucions preventives.

Amb aquest estudi, Bellvitge no només ha contribuït al coneixement científic, sinó que també ha obert una porta d’esperança per a moltes persones que, després de superar el pitjor de la Covid, encara lluiten amb les seves seqüeles.