Recordant Bartolomé Pou, un home estimat pel seu barri. En homenatge a totes les victimes de la malaltia a la nostra ciutat.

Aquest 24 de març es compleixen cinc anys de la primera mort per coronavirus a El Prat de Llobregat. Bartolomé Pou Ibáñez, un home conegut i estimat per molts veïns, va ser la primera víctima de la pandèmia a la ciutat. Amb 78 anys acabats de fer el 20 de febrer, era habitual veure’l passejar amb la seva motillo per l’avinguda del Remolar fins a la Verge de Montserrat, on es detenía per resar.

Un home de somriure fàcil i conversador

“Al meu pare sempre li agradava parlar amb tothom, tenia una paraula amable per a qualsevol que es trobés”, recorda Bartolomé Pou Justo, el seu fill.

Els passejos amb ell eren una tradició familiar: “Jo l’esperava a uns metres, ell venia cap a mi i fèiem una volta pel polígon perquè el passeig durés una mica més abans de tornar a casa, on la mare ja tenia el dinar preparat. Sempre em deia rient ‘però si això no corre!’, i jo li responia que em feia córrer darrere seu.”

Un emprenedor que va deixar empremta

Bartolomé va dedicar la seva vida al transport. Va fundar l’empresa de missatgeria ZAMPRAT, un nom que combinava Zamora, la terra de la seva dona, amb El Prat, la seva ciutat. Amb els anys, la salut li va impedir continuar, però va deixar una gran empremta en el sector i en la seva comunitat.

Una pèrdua inesperada i un comiat difícil

El 14 de març, Bartolomé va començar a tenir febre i dificultats per respirar. L’endemà, li van confirmar el diagnòstic de COVID-19. “Pensàvem que era només febre, però la falta d’oxigen ens preocupava”, explica la família.

Va ser ingressat d’urgència i, tot i una lleu millora el dia 16, aquell mateix vespre la situació va empitjorar. A la una de la matinada del 17 de març, el seu fill el va acompanyar en els seus últims moments.

L’enterrament va ser especialment dur: “No poder abraçar la meva mare i els meus germans, no poder vetllar el seu cos… Saber que estaven enterrant el meu pare mentre nosaltres estàvem tancats a casa, això només ho pot entendre qui ho ha viscut.”

El llegat d’un pratenc inoblidable

Bartolomé deixà una esposa després de cinquanta anys de matrimoni, tres fills, quatre néts i una ciutat plena d’amics i veïns que encara el recorden amb afecte.

En un moment en què el món tot just començava a entendre la magnitud de la pandèmia, la seva història ens recorda el preu humà d’aquells dies d’incertesa. Cinc anys després, el seu record segueix viu en El Prat.