Cultura, de vacances
Publicado el 17 de abril de 2022

Opinió.

Les biblioteques públiques tanquen en caps de setmana i festius. Les terrasses s’abarroten amb treballadors cercant opcions d’oci durant ses merescudes vacances. Els seus fills omplen parcs durant els matins -diguem-los d’agost, de Nadal o, en aquest cas, de Setmana Santa-, gaudint dels primers raigs de sol d’aquesta primavera.
Els estudiants amb més sort troben lloc a una cafeteria (ens reconeixereu per portar auriculars i massa cafès), on amics i famílies es retroben. On nens seuen amb els seus avis, però mirant una pantalla. On adolescents tracten d’afanyar l’hora del vermut per tornar a tancar-se a casa. On la majoria d’opcions d’oci disponibles són aquelles fonamentades en el consum.

La rutina es repeteix als vespres -fa goig passejar entre taules tan plenes de gent-, però, a mesura que avancen els dies, les possibilitats s’esgoten: hem tastat totes les patates braves de la plaça, i potser acabat un parell de temporades a Netflix.
Alguns nens, amb menys sort, han reproduit el patró de llevar-se, esmorzar, i enganxar-se al televisor. I què? Són les vacances més normals per a la classe treballadora, les vacances que hem viscut tots. Allò que associem al lleure i, per tant, la nostra manera de descansar… Perquè no tenim una altra.

Les biblioteques públiques tanquen en caps de setmana i festius, i opino que no hauria de ser així. En una societat que vol dir-se progressista, les formes de lleure amb impacte positiu haurien de ser no solament facilitades, sinó promocionades. No es pot escollir amb llibertat quan, per a molts, les opcions d’oci més properes són consumir o no fer absolutament res (ni quan, per a molts, consumir no és ni tan sols una opció).

Les campanyes de promoció de la lectura entre el jovent no podran ésser del tot exitoses sense un esforç administratiu per desvincular els hàbits culturals de l’entorn acadèmic.
El fet que les infraestructures capaces de facilitar un equilibri entre oci actiu i passiu durant les vacances romanguin tancades -i això inclou serveis de préstec, sales de lectura i consulta, sales infantils i de joc, sales d’estudi i fins i tot d’exposicions-, no fa més que palesar el fracàs del coneixement davant el mercat. Una situació que és imprescindible adreçar i subvertir per a créixer com a societat. (Auri alos)

Comentarios

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Otras noticias 

Hola

Instalar App Web
×