Investigadors catalans identifiquen les causes de la reparació fallida del ronyó trasplantat.
Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL i l’Institut Josep Carreras ha descobert un mecanisme epigenètic que dificulta la funció reparadora de les cèl·lules progenitores renals en casos de dany greu. Publicat a American Journal of Transplantation, l’estudi obre noves vies per prevenir complicacions post-trasplantament.
Un avanç cap a tractaments més efectius
L’estudi ha revelat que la lesió d’isquèmia i reperfusió —causada pel temps de preservació en fred del ronyó i les característiques del donant— genera canvis epigenètics en les cèl·lules progenitores renals. Aquestes alteracions impedeixen que les cèl·lules reparin de manera efectiva els teixits danyats, provocant una complicació coneguda com a funció retardada de l’empelt renal, que afecta un de cada tres trasplantaments.
L’impacte del gen LHX1 en la funció renal
Els investigadors han identificat el gen LHX1 com un element central en aquesta afectació epigenètica. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a l’anàlisi del genoma complet de cèl·lules progenitores extretes de l’orina i dels ronyons de pacients trasplantats, així com a experiments amb models animals.
Un nou enfocament terapèutic
Segons el Dr. Josep M. Cruzado, líder del projecte, “l’objectiu no és evitar el dany dels teixits, sinó potenciar l’acció reparadora de les cèl·lules responsables de la regeneració”. La Dra. María Berdasco, també autora principal, afegeix que l’estudi “obre la porta al desenvolupament de teràpies epigenètiques per prevenir el fracàs renal post-trasplantament”.
Aquest treball representa un pas endavant en la recerca biomèdica, amb la mirada posada en millorar la qualitat de vida dels pacients que necessiten un trasplantament renal.