La concentració davant de la Casa de la Vila el passat vint-i-dos d’octubre posa de manifest el rebuig dels treballadors a la taxa de vuit euros mensuals per aparcar, en una polèmica que arrossega mesos de debat sobre la mobilitat i la responsabilitat de l’espai públic al Polígon Mas Blau.
El polígon Mas Blau fa temps que viu una tensió silenciosa que ara ha sortit al carrer. Dijous passat, coincidint amb el ple municipal ordinari, la plaça de la Vila va ser escenari d’una protesta que resumeix un malestar acumulat entre les plantilles del parc de negocis. No és només una qüestió de tarifa, sinó de fons. El quid de la qüestió és qui ha de pagar els plats trencats d’una situació que ve de lluny, en un polígon on trobar lloc per deixar el cotxe s’havia convertit en un autèntic maldecap quotidià.
Un problema de llarg recorregut al parc de negocis.
Per entendre com s’ha arribat fins aquí cal mirar enrere. El parc de negocis Mas Blau, amb prop de cent quaranta empreses i més de sis mil treballadors, pateix des de fa anys una pressió d’aparcament molt particular. La seva proximitat a l’aeroport ha fet que alguns negocis d’aparcament per a viatgers utilitzin les vies públiques del polígon com a magatzem de vehicles de llarga durada. Ja a principis de l’any passat les dades municipals apuntaven a centenars de cotxes aliens a la zona ocupant les places que pertocarien a qui ve a treballar cada matí.
Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament va moure fitxa per ordenar el sector i protegir la disponibilitat d’espai per a les plantilles. La via escollida va ser la implantació de la Zona Taronja, aprovada provisionalment al juny, un sistema regulat que fixa un horari i exigeix una autorització. Però la mesura va venir acompanyada d’un detall que no va agradar gens als treballadors: una quota mensual de vuit euros per als usuaris autoritzats.
El xoc entre la necessitat de regular i el cost per a les plantilles.
La discrepància principal no gira al voltant de si cal o no posar ordre. De fet, ningú nega que calgui frenar l’ús irregular del carrer. El toc d’alerta ve de la butxaca. Sindicats com la UGT i la CNT, a més de recollir vora un miler de signatures en contra, han defensat des del primer moment que els empleats no han de carregar amb un cost econòmic per anar a la seva feina quan el problema real prové d’activitats privades alienes al dia a dia laboral.
Durant la sessió plenària d’ahir dijous, el tinent d’alcaldia d’Urbanisme i Habitatge, Rafael Duarte Molina, va manifestar la postura de l’equip de govern, defensant la necessitat de mantenir un model que garanteixi l’ordenació de l’espai i eviti la saturació de vehicles no autoritzats. Des del consistori se sosté que la regulació era una mesura indispensable per distingir entre qui realment necessita aparcar per motius laborals i els usos comercials fraudulents, remarcant a més que la taxa serveix per finançar el control del sistema i que el polígon disposa d’alternatives de transport públic, assegurant que a la ciutat existeixen diferents poligons industrial que també podrien reclamar un sistema d’aparcament regulat gratuït, en el supòsit que aquest s’implantés al Mas Blau.
Tanmateix, l’oposició política va tornar a fer seu el rebuig social. Formacions com Estimem El Prat van defensar una moció per reclamar la gratuïtat total per als treballadors acreditats mitjançant l’aplicació de TMB exigint una mà més dura i un increment de les sancions directament contra les empreses infractores.
Un model en comparativa amb les poblacions veïnes.
L’arribada de les zones taronges i la regulació d’aparcaments d’alta intensitat no és un fenomen exclusiu del Prat, tot i que cada municipi de la comarca ha optat per fórmules d’aplicació diferents. La taxa fixada per al Mas Blau —vuit euros mensuals o la nova modalitat de quaranta cèntims diaris— se situa en un terme mitjà si es compara amb altres punts del Baix Llobregat, a Esplugues de Llobregat s’ha optat per zones taronges de caràcter residencial o mixt amb preus d’uns 0,20 euros al dia o 1 euro a la setmana per als residents autoritzats.
A Viladecans, La seva zona taronja d’estacionament regulat estableix tarifes reduïdes respecte a la zona blava, permetent aparcar fins a 8 hores per un cost d’uns 2,40 euros diaris per als usuaris no bonificats.
Per la seva banda Castelldefels, ha aplicat aparcaments taronges amb una tarifa plana de dia sencer que pot arribar als 9 euros diaris per a usuaris generals i visitants.
Aquesta comparativa palesa que, si bé el preu establert al Prat és competitiu respecte a les tarifes per a usuaris puntuals de la comarca, el punt de discòrdia local rau en la filosofia d’aplicar un pagament obligatori continuat als treballadors d’un polígon industrial.
Una nova alternativa diària sobre la taula mentre el pols continua.
Enmig d’aquest clima de reivindicació, el govern municipal va recordar la incorporació d’una nova modalitat de pagament diari de quaranta cèntims per a aquells treballadors que no acudeixen presencialment cada dia, pensant en models com el teletreball. Una mesura que pot alleugerir la factura dels qui fan un ús ocasional del servei, però que deixa oberta la qüestió de fons per a qui depèn del cotxe de manera diària.
El debat segueix viu i el pols al voltant de la mobilitat al Mas Blau continua exigint equilibri entre la gestió eficient de l’espai públic i la realitat laboral dels qui fan rutllar el polígon cada dia.