​La batalla pel futur de l’aeroport del Prat s’ha desplaçat directament al cor d’Europa. En un moment clau on el debat polític s’intensifica, l’alcaldessa del Prat de Llobregat, l’alcaldessa Alba Bou , i diverses entitats ecologistes com ara Zeroport i Depana han portat avui fins al Parlament Europeu la seva oposició frontal a l’ampliació de l’aeroport del Prat. Ha estat una jornada intensa a l’Eurocàmera on s’ha qüestionat obertament la viabilitat legal i ambiental d’un projecte que depèn directament del vistiplau de la Comissió Europea.

​Un projecte sense consens que amenaça La Ricarda.

​Durant la seva intervenció a la taula de debat, Alba Bou ha llançat un missatge contundent. L’alcaldessa ha volgut recordar que els plans actuals per a l’aeroport del Prat no tenen res a veure amb els acords del passat. Aquells pactes anteriors van permetre aixecar la depuradora més gran d’Europa, recuperar la platja del Prat i crear el Consorci dels Espais Naturals per garantir l’equilibri del territori.

​Ara, la realitat és una altra. Segons Bou, la nova proposta per a l’aeroport del Prat trenca aquells equilibris històrics i posa en un perill molt real espais protegits tan singulars com La Ricarda, un paratge clau que el nou pla pretén destruir. L’alcaldessa ha qualificat de marginal el benefici aeronàutic que s’obtindria a canvi de sacrificar aquests espais naturals i ha alertat que el projecte podria suposar la fi del Parc Agrari, posant en risc la sobirania alimentària de la zona.

​Interessos privats contra el teixit social i la realitat veïnal.

​La preocupació de l’Ajuntament del Prat no és només mediambiental, sinó també social. En un context marcat per l’emergència climàtica, la crisi de l’habitatge i una pressió turística asfixiant, Bou ha afirmat que l’ampliació de l’aeroport del Prat respon exclusivament als interessos privats d’AENA i de determinats sectors turístics, allunyant-se del benestar de la ciutadania. La conseqüència directa és l’expulsió de la classe treballadora de Barcelona i el seu entorn.

​Les dades aportades durant les jornades recolzen aquesta visió. Segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona, l’allargament de la pista de l’aeroport del Prat només es traduiria en un augment del 2% en els vols intercontinentals. A més, el repte d’assolir les 70 operacions diàries ja es va registrar durant l’any 2025, fet que posa en dubte la necessitat real de la reforma. Davant d’això, l’alcaldessa ha defensat un canvi de rumb cap a un model de desenvolupament sostenible, amb feines dignes i una xarxa aeroportuària similar a la de països com Anglaterra o França, on les instal·lacions es troben allunyades dels nuclis urbans i connectades de manera eficient amb el tren.

​Un delta degradat que ha perdut el 80% de les seves aus hivernants.

​La veu política s’ha vist plenament refermada per la comunitat científica i conservacionista. L’ONG SEO/BirdLife, de la mà de la delegada a Catalunya Cristina Sánchez, ha llançat una advertència dramàtica sobre l’estat crític del delta del Llobregat, afectat pel creixement de l’aeroport del Prat. Actualment, només el 10% d’aquest territori conserva la consideració d’espai natural, un percentatge mínim envoltat d’infraestructures, ciutats i camps de cultiu que, paradoxalment, és el que està aturant l’avenç del ciment.

​L’impacte de les antigues obres de l’aeroport del Prat encara cou al territori. SEO/BirdLife i l’entitat local DEPANA han presentat dades demolidores sobre l’evolució de la fauna. Des de la darrera ampliació de l’aeroport del Prat realitzada entre els anys 2002 i 2003, el nombre d’aus aquàtiques que passen l’hivern al delta ha caigut en un vuitanta per cent. La tragèdia és encara pitjor per a les espècies que van motivar la creació de la Zona de Especial Protecció per a les Aves (ZEPA), les poblacions de les quals s’han reduït un 91%. Ocells comuns com l’ànec collverd pateixen una davallada molt greu, i les espècies especialitzades estan sent substituïdes per altres de més oportunistes. Sánchez ha recordat que protegir espècies com el corriol camanegre o el blauet és, en el fons, conservar els processos ecològics que sostenen el benestar humà.

​Deutes històrics i la via judicial a Europa.

​El debat a Brussel·les ha servit també per passar comptes pel passat. Més de vint anys després de l’ampliació de l’aeroport del Prat del 2002, l’Ajuntament i les entitats denuncien que les mesures compensatòries obligatòries mai s’han complert totalment ni han assolit els objectius de restauració. Un exemple gràfic d’aquesta situació és la construcció per part d’AENA d’un pàrquing de taxis il·legal en uns terrenys de l’aeroport del Prat on per llei s’hauria d’haver protegit un corredor biològic.

​Aquest historial d’incompliments és el motiu pel qual la Comissió Europea manté obert un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per la gestió de l’aeroport del Prat. Les autoritats europees han assenyalat quatre faltes principals: el deteriorament continuat dels hàbitats protegits, les deficiències en les avaluacions ambientals, el fracàs de les mesures de compensació i la falta de protecció real de les zones amb alt valor ornitològic.

​Amb aquest escenari sobre la taula, el teixit social i polític desplaçat a Europa qüestiona que sigui legalment viable planejar una nova ampliació de l’aeroport del Prat sense haver resolt les infraccions pendents. Si el procés actual arriba al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Espanya podria rebre fortes sancions econòmiques i veure’s obligada a restaurar els espais degradats. La trobada ha comptat amb el suport actiu d’una àmplia representació de la societat civil, de col·lectius com Zeroport, Ecologistes en Acció o CCOO, que s’uneixen a la reclamació que el futur del territori passi pel compliment de la llei europea.