El Prat al Día

El Prat busca aliats a les comarques gironines per frenar l’ampliació de l’aeroport

L’alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou Jordà, ha portat fins a Girona i Vilobí d’Onyar el debat sobre el futur de les pistes i les terminals catalanes. Acompanyada de les dades de l’Ajuntament pratenc, ha posat sobre la taula una idea clara: repartir el trànsit aeri abans de tocar ni un pam de territori protegit al delta del Llobregat.

​Un viatge per teixir aliances i mirar el mapa del país.


​Divendres passat, 13 de novembre, Alba Bou Jordà va fer una visita institucional a dos punts clau per entendre què passa als cels del país. Primer va passar per Vilobí d’Onyar, el municipi on hi ha l’aeroport gironí, i després per la ciutat de Girona. Allà es va trobar amb els seus respectius alcaldes, Lluís Salvi i Camps i Lluc Salellas i Vilar.


​La trobada s’emmarca en una ronda de contactes que el consistori pratenc impulsa per sumar suports i frenar una ampliació del Prat que consideren lesiva, especialment pel que suposaria per a l’espai natural protegit de la Ricarda. Aquesta via política i territorial se suma al front judicial ja obert pel consistori: mitjançant el decret d’Alcaldia 8341/2026, de 27 d’octubre, l’Ajuntament va resoldre interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Acord del Consell de Ministres del 15 de setembre de 2026 —que aprova el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2027-2031, publicat per Resolució de la Direcció General d’Aviació Civil del 16 de setembre al BOE núm. 232, del 19 de setembre de 2026— i comparèixer davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem en defensa dels interessos municipals.


​Per a Bou Jordà, defensar el delta del Llobregat és, alhora, apostar per un model aeroportuari descentralitzat i més ben equilibrat per a tot Catalunya. A la sortida de les reunions es notava un cert clima d’obertura: la proposta ha despertat molt d’interès tant en els alcaldes com en la premsa gironina.


​Xifres que parlen d’un potencial a mig gas.


​Quan es miren els números de mobilitat, costa no preguntar-se per què tants viatgers fan més quilòmetres dels que caldria. Segons els estudis analitzats, l’àrea d’influència de Girona mou cada any 6,9 milions de viatges entre origen i destinació. D’aquests, gairebé un 72 %, uns cinc milions de persones, acaben anant fins al Prat per agafar l’avió.


​El resultat és doble i incòmode: d’una banda, l’aeroport del Prat viu atrapat en la congestió; de l’altra, el de Girona queda infrautilitzat per falta d’una oferta de rutes i freqüències més equilibrada. Des de l’Ajuntament del Prat es recorda que la instal·lació gironina va arribar a moure cinc milions de passatgers i que, després de posar-se en marxa la tercera pista i la terminal 1 del Prat, aquella xifra va caure a la meitat, fins als dos milions i mig. Tot plegat quan té capacitat operativa per arribar als nou milions.


​A més, la distància entre Girona i Barcelona no és cap anomalia europea. Al contrari, és similar o fins i tot inferior a la que separen grans capitals com Londres, Milà, Oslo o Estocolm d’aeroports com Stansted, Malpensa, Gardermoen o Arlanda.


​Repartir passatgers sense tocar noves hectàrees.


​A l’hora d’explicar què es podria fer demà mateix, l’alcaldessa del Prat ha posat el focus en el sentit comú dels trajectes. Molta gent que aterra al Prat té com a destí final Girona o la Costa Brava, ja sigui per feina, per residència o per vacances. Per a Bou Jordà, aquests viatgers haurien de poder volar directament a Girona, aprofitant el marge que ja té l’actual infraestructura sense construir res de nou.


​Des de Vilobí d’Onyar, l’alcalde Lluís Salvi Camps ha recollit el guant amb un to pragmàtic. Ha recordat que, davant la saturació del Prat, l’aeroport gironí pot ser una alternativa a tenir molt en compte, tenint en compte que el municipi és a una hora de Manresa o de Perpinyà i a tres quarts d’hora del Vallès. I ha afegit una frase que resumeix el fons del dilema territorial: allà el terreny ja està afectat, mentre que al Prat encara s’hauria d’afectar.(Nota de Prensa).

Salir de la versión móvil