Tot i la pèrdua d’esplendor d’altres èpoques, la festivitat manté viva l’essència amb detalls que toquen el cor.
Catifes florals per dir que encara som aquí
Ahir, els colors i les aromes del Corpus van tornar a trepitjar els carrers del Prat de Llobregat, especialment al carrer Ferran Puig i la plaça de l’esglèsia, on es van poder veure tres catifes florals que van captar l’atenció de veïns i vianants. Estaven impulsades per entitats tradicionals del municipi, la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, La Casa de Andalucía i la Cofradía.
Encara que lluny de les celebracions d’anys enrere, quan els carrers Casanovas, Ignasi Iglesias i Santiago Rusiñol també lluïen plens de flors, la festivitat va deixar clar que la tradició no desapareix tan fàcilment: simplement es transforma.
L’ou com balla, símbol viu del Corpus
Un dels moments més especials del dia va ser, sens dubte, l’ou com balla. Aquesta tradició tan nostra, plena de delicadesa i poesia, va aconseguir reunir mirades encuriosides i somriures compartits. L’ou, ballant sobre el raig d’aigua decorat amb flors, va esdevenir un petit espectacle carregat de significat i memòria. No era un detall menor, sinó una peça clau per connectar amb l’essència més pura de la festa.
Una festa que resisteix, amb menys mans però amb el mateix cor
No és cap secret que avui costa més trobar mans disposades a tallar flors i dissenyar catifes. El ritme de vida ha canviat, i molta gent opta per passar el dia de Corpus a la platja o fora del municipi. Però el que es manté —i es va fer sentir ahir— és el caliu de les persones que, any rere any, fan possible que la tradició continuï viva.
El Corpus al Prat potser ja no és una gran celebració de masses, però és una cita amb l’arrel, amb la comunitat i amb els valors que ens connecten. I això, de vegades, diu molt més que qualsevol multitud.