Elena Torrent, coordinadora de la Prat Film Office, detalla a la COPE el repte de coordinar rodatges entre espais naturals i l’aeroport del Prat, així com el retorn econòmic i social que deixen les produccions a la ciutat.
Més de nou dècades de passió pel set de rodatge.
El Prat de Llobregat i les càmeres tenen una relació que ve de lluny. Fa més de 90 anys que el municipi servei de fons per a tot tipus d’històries, tot i que el gran salt institucional es va produir el 2012. Després d’unir-se a la Barcelona Catalunya Film Commission el 2010, l’Ajuntament va decidir crear una oficina tècnica pròpia per centralitzar totes les sol·licituds en una sola fletxa.
La responsable de la Prat Film Office, Elena Torrent, va repassar aquesta trajectòria durant una entrevista al programa ‘Herrera en COPE Catalunya’ amb Jose Miguel Cruz. Segons va indicar, el paper de l’oficina va molt més enllà de tramitar papers: consisteix a acompanyar les productores des del primer minut i assessorar tant a grans marques com als futurs talents de les escoles de cinema ESCAC i EMAV.
El trencaclosques de gravar entre la natura i els avions.
Rodar al Prat té un encant especial, però també una logística diplomàtica i complexa. La platja és un dels escenaris més càstings i demandats, tot i que combinar un rodatge amb la protecció mediambiental i la proximitat de l’aeroport del Prat no és una tasca senzilla.
Quan un guió exigeix desplegaments nocturns amb focus de gran potència o equips humans molt nombrosos, la coordinació s’ha de calcular al mil·límetre. Torrent va recordar que en aquests espais no només s’ha de comptar amb el permís municipal, sinó que cal coordinar-se amb la Generalitat, el servei de Costes i la mateixa torre de control d’Aena per no interferir en la seguretat aèria.
Un retorn que es nota a les botigues i als barris.
Aquest esforç organitzatiu es tradueix en un impacte tangible en tres àmbits. El primer és el directament recaptatori mitjançant les taxes de via pública, d’on s’eximeixen els projectes acadèmics o culturals però es cobren les grans produccions comercials.
El segon benefici és la projecció exterior. A través d’eines com el ‘Movie Map’ —un mapa interactiu accessible al web municipal—, qualsevol veí pot descobrir quines pel·lícules o sèries s’han gravat als seus carrers. Finalment, l’oficina prioritza l’impacte social i de proximitat: des de contractar serveis de càtering, taxis o perruqueries del poble, fins a oferir feina de figuració als mateixos veïns i compensar les entitats dels barris que pateixen algun tall o molèstia.
Un motor audiovisual que no s’atura.
Tots aquests ingredients han convertit el Prat en el quart municipi català amb més activitat audiovisual, situant-se immediatament després de les grans capitals encapçalades per Barcelona. L’oficina ha arribat a gestionar fins a 174 sol·licituds en un sol any, combinant publicitat, ficció i treballs d’estudiants.
Després de tancar el 2024 amb 42 rodatges visats, el ritme es manté estable al llarg del 2025. Per a la coordinadora de la Film Office, l’experiència acumulada des del 2012 és la millor garantia perquè el Prat continui sent un plató de referència, gràcies a la diversitat dels seus paisatges i a la rapidesa en la resolució dels tràmits.