La tradicional paròdia dels Sanfermines, organitzada per la Colla de Diables des de l’any 2009 i que desde 2025 organitza l’Associació Sant Pollin, ha tornat a omplir els carrers de la ciutat de festa, música i gastronomia durant quatre dies intensos on el civisme i la participació popular han estat els grans protagonistes.
Quatre dies de gresca, mocadors vermells i fusta de diari.
La calor de juliol no ha estat un obstacle perquè milers de pratencs i pratenques complissin un any més amb el ritual. Només calia fer un cop d’ull als carrers aquest passat cap de setmana: samarretes blanques, mocadors i faixes de color vermell i el clàssic diari a la mà per seguir el pas del pollastre més famós del municipi. Sant Pollín ha arribat a la seva divuitena edició consolidat com una de les cites imprescindibles de l’estiu al Prat.
La festa va arrencar el dijous 9 de juliol amb la ja clàssica Ruta del Pintxo, que enguany celebrava la seva novena edició fusionant el teixit de restauració local amb l’ambient de carrer. La primera cercavila va sortir des del carrer de Castella, davant del Bar Dolmar, amb una traca que va encendre els ànims dels primers assistents. Acompanyats pel ritme d’una xaranga, el seguici va recórrer el nucli urbà fins a arribar al Bar El Cortijo, a la plaça de Joan Salvat-Papasseit, on la nit va acabar amb una sessió de DJ. El divendres va agafar el relleu amb una segona jornada gastronòmica que va començar a la plaça Garrovillas, passant per carrers cèntrics com Frederic Soler o Jaume Casanovas, abans que el parc de Fondo d’en Peixo es convertís en l’epicentre de la celebració amb les seves furgonetes de menjar i la fira d’artesania.
L’emoció de l’encierro i les curses davant del Pollo de Pota Blava.
El moment més esperat per als més audaços va arribar el dissabte al matí amb l’encierro diurn. Els motors es van començar a escalfar ben d’hora, a dos quarts d’onze, amb un passacalles que va sortir des del Mercat de Pagès a la plaça de Pau Casals i que va conduir les penyes cap al carrer de Madoz. Des del balcó de Flors Company es va viure un dels moments més vibrants del cap de setmana: l’ofrena de mocadors, el cant al sant, els tres esclats dels txupinazos i el posterior pregó que va desfermar la cursa.
Els corredors van haver d’esforçar-se de valent per mantenir la distància davant la figura del Pollo de Pota Blava, en un recorregut ràpid que va enfilar els carrers Ferran Puig, Doctor Martí i Julià i Jaume Casanovas fins a arribar al parc Fondo d’en Peixo. Aquesta cursa diurna va completar l’emoció de l’encierrillo que s’havia viscut la nit de divendres, en un format més nocturn i recollit al voltant de la mateixa zona del parc.
Música, dinars populars i el comiat amb el «Pobre de mi».
Després de l’esforç de les curses, el parc Fondo d’en Peixo va esdevenir un refugi de germanor. Dissabte al migdia, les activitats infantils van deixar pas a un vermut musical, l’avantsala d’una nit de concerts que va omplir l’esplanada central de gom a gom. El directe del Projecte Sona B, amb les seves sessions de rumba i versions, sumat a l’actuació d’Oskarbroken i el ritme que van imposar a la cabina DJ Bicha, Dj XG i Dj Anomala, va allargar la celebració fins ben entrada la matinada.
El diumenge a la tarda va arribar el moment de la nostàlgia. La cercavila de comiat va començar a caminar des de l’avinguda de la Verge de Montserrat amb la carretera de la Marina, amenitzada per la música de la Xaranga Xarangarín. El seguici va enfilar cap a les Cases de la Seda, on es van fer els parlaments de cloenda i els agraïments a totes les entitats i veïns que fan possible que aquesta paròdia mantingui la seva força divuit anys després. Amb una darrera traca i el cant col·lectiu del «Pobre de mi», El Prat va acomiadar el seu Sant Pollín fins a l’any vinent.