La temporada sub 14 d’atletisme va tancar el curs amb emoció, èxits i somriures a les pistes Moisès Llopart del CEM Sagnier del Prat de Llobregat. L’última jornada abans de les vacances d’estiu va deixar marques per recordar i moments d’autèntic orgull pratenc, amb Julen Nebot coronant-se campió de Catalunya als 600 metres.
Una jornada plena de nervis, somnis i medalles
Dissabte passat, les graderies vibraven. El sol acompanyava, però el que escalfava de debò era la passió dels joves atletes. El Campionat de Catalunya Sub14 posava punt final a la temporada, i el Prat no només va ser seu de la cita, sinó també protagonista dels podis.
Julen Nebot va regalar un moment d’or al seu club i a tot el públic local, imposant-se als 600 metres llisos amb un temps espectacular d’1:36.21, la seva millor marca de la temporada. Va ser una cursa disputada, intensa, amb un esprint final que va arrencar aplaudiments i alguna llàgrima d’alegria.
Potablaves en forma: del podi a la lluita fins al final
Asier Declara es va quedar a les portes del podi en dues proves, però amb un rendiment que mereix tots els elogis: quart classificat tant als 150 com als 800 metres. Un doble quart lloc que parla de constància, esforç i futur. Igualment, Arnau Miralles va demostrar la seva solidesa als 3.000 metres marxa, signant també una meritòria quarta posició.
El Prat va tenir molts més noms destacats. Finalistes com:
- Martina Acedo, 6a en triple salt
- David Colomino, 6è en disc
- Rubén Galán, 6è en perxa
- Gerard Gámez, 7è en 3000 metres
- Anna Buyreu, 8a en 220 m tanques
- Héctor de la Hera, 9è en perxa
- Sofía, 12a en salt d’alçada
Tots ells, amb actuacions que demostren que l’escola pratenca d’atletisme té molt a dir, i encara més a córrer, saltar i llançar.
Més que resultats: il·lusió, amistat i un somni que continua
També van defensar els colors pratencs atletes com Ivet López, Ferran Torres i Gala González, tot i que els resultats no es van traduir en posicions destacades. Però en aquestes edats, cada experiència compta, cada dia de competició suma. I la il·lusió amb què van competir val tant com una medalla.