Jordi López, veí del Prat de Llobregat, va portar la seva reclamació lingüística fins al Parlament Europeu el passat 14 de maig. Assegura que les famílies que demanen més presència del castellà a l’escola se senten desateses per les institucions.

UNA DEMANDA QUE CREUA FRONTERES
El debat sobre la llengua a les aules catalanes ha traspassat els límits de Catalunya. Aquesta setmana, en plena aprovació del Pacte per la Llengua, Jordi López —pare d’alumne i veí del Prat— va intervenir davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per reclamar que els seus fills també puguin estudiar en castellà.

Durant la seva intervenció, López va expressar que «no es tracta d’anar contra el català, sinó de garantir que les dues llengües oficials siguin presents a l’educació». També va denunciar que «molts centres continuen sense aplicar la sentència que estableix un mínim del 25% de classes en castellà».

UNA REIVINDICACIÓ DE LLARG RECORREGUT
López fa deu anys que participa en aquesta lluita i assegura que, tot i els esforços legals, «les famílies es veuen obligades a vigilar que es compleixi la normativa mentre les administracions miren cap a una altra banda». Segons ell, la situació actual deixa en desavantatge els alumnes castellanoparlants i vulnera els seus drets.

LA COMISSIÓ EUROPEA, A L’EXPECTATIVA
Després de la seva declaració, la Comissió de Peticions continua recollint documentació per comprovar si la Generalitat incompleix realment les resolucions judicials vigents. López va demanar explícitament a Brussel·les que intervingui i garanteixi el respecte a la legalitat.

La seva compareixença ha coincidit amb un moment polític delicat en l’àmbit lingüístic, i torna a posar sobre la taula una qüestió que genera debat tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.