La resolució judicial sobre el Servei d’assistència domiciliaria del Prat , fixa doctrina sobre els límits dels encàrrecs directes mentre el consistori assegura que el model actual ja està adaptat i que continuarà funcionant amb normalitat.

El Prat de Llobregat torna a aparèixer en el mapa jurídic arran d’una decisió que pot marcar un abans i un després en la gestió pública local. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava l’encàrrec del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) a la Fundació S21, vinculada al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). La resolució, que tanca un litigi iniciat per l’Associació Estatal de Serveis d’Atenció Domiciliària (ASADE), no només afecta el municipi: també estableix un criteri general sobre quan és legal recórrer a un mitjà propi i quan cal licitar.

Malgrat l’impacte que pot tenir en altres administracions, l’Ajuntament del Prat envia un missatge de tranquil·litat. Segons fonts municipals, el servei que reben les persones usuàries “no patirà cap canvi”.

Per què els tribunals han anul·lat l’encàrrec?

La sentència del TSJC, ara avalada pel Suprem, conclou que la Fundació S21 no podia ser considerada mitjà propi del consistori. El tribunal assenyala que l’Ajuntament no exercia un control real i directe sobre la fundació, tal com exigeix la Llei de Contractes del Sector Públic.

Els magistrats destaquen diversos elements clau. D’una banda, el Consorci de Salut i Social de Catalunya, del qual depèn la Fundació S21, inclou entitats privades, fet que impedeix considerar-lo un mecanisme de cooperació exclusivament pública. La sentència ho expressa de manera clara: “El Consorci CSC no està format en la seva totalitat per entitats públiques”.

A més, el Prat no és accionista de la societat CSCSA, matriu de la fundació, i la seva participació és només indirecta. Tampoc té representació pròpia en els òrgans de govern de la Fundació S21. El tribunal subratlla que “no consta que l’Ajuntament tingui cap patronat en la fundació”, un element essencial per acreditar el control anàleg que exigeix la normativa.

La resolució també qüestiona el paper del Comitè de Control Conjunt, un òrgan creat per supervisar els mitjans propis. Segons el TSJC, la seva configuració no s’ajusta a les normes imperatives que regulen fundacions i societats de capital, i això debilita encara més la idea d’un control efectiu per part del consistori.

Amb tots aquests elements, els tribunals conclouen que l’encàrrec directe no complia els requisits legals i, per tant, havia de ser anul·lat.

Un precedent que pot sacsejar altres municipis

La decisió del Suprem no es limita al cas del Prat. Segons l’anàlisi publicada per Vilapress, la resolució eleva el nivell d’exigència per a totes les administracions que utilitzen consorcis, fundacions o empreses públiques per gestionar serveis sense concurs.

El tribunal deixa clar que ja no n’hi ha prou amb un control formal o estatutari. Cal capacitat real de decisió i presència efectiva en els òrgans clau. En cas contrari, la licitació pública esdevé obligatòria.

Això pot afectar sectors on els encàrrecs directes són habituals: atenció domiciliària, neteja urbana, gestió de residus, manteniment de l’espai públic i serveis socials. Àmbits, tots ells, de fort impacte ciutadà i on molts ajuntaments han optat per models supramunicipals que ara podrien quedar en qüestió.

La resposta del Prat: “El servei continuarà funcionant com sempre”

Davant la inquietud generada, l’Ajuntament del Prat ha volgut deixar clar que la sentència no comportarà cap canvi en el servei ni en el model actual. Segons fonts municipals, el consistori ja va adaptar la seva estructura arran de la primera sentència del TSJC, anterior a la resolució que ara confirma el Suprem.

El govern local explica que s’han fet els ajustos necessaris perquè el control del Consorci Social i Sanitari sigui “100% públic” i que tots els patrons siguin entitats públiques, inclòs el mateix Ajuntament del Prat. “La desestimació del recurs no suposarà cap mena de canvi en el model que actualment funciona, i funciona satisfactòriament”, afirmen.

El consistori també reivindica la seva aposta per la desmercantilització del SAD, que al Prat presta una entitat pública i no empreses privades. Asseguren que això ha permès millorar la qualitat del servei i reforçar l’atenció a les més de 500 persones usuàries.

Un debat obert sobre el futur de la gestió pública

La resolució judicial tanca un capítol, però obre un debat més ampli sobre com han de gestionar els ajuntaments els serveis essencials. El Prat defensa que el seu model públic és sòlid i ja està adaptat a les exigències legals. Els tribunals, en canvi, han deixat clar que la línia entre gestió directa i contractació pública és més estricta del que molts municipis havien interpretat fins ara.

El futur del SAD al Prat no està en risc, però el cas marca un precedent que obligarà moltes administracions a revisar els seus models organitzatius i a justificar amb més rigor les seves decisions.