El Prat al Día

El violoncel històric de Pau Casals arriba al Prat per participar en els actes del 150è aniversari

L’instrument més emblemàtic del mestre aterra a la T1 en un viatge carregat de simbolisme.

L’Aeroport del Prat va viure el passat dimarts un d’aquells moments que trenquen la rutina del trànsit aeri. Entre passatgers, maletes i anuncis de vol, va aparèixer un visitant molt especial: el violoncel Goffriller-*Bergonzi de Pau Casals, l’instrument amb què el músic va tocar durant més de seixanta anys i que forma part indiscutible del seu llegat cultural. La seva arribada, discreta però solemne, va despertar una certa emoció entre els qui en coneixen la història. No era un equipatge qualsevol. Era un tros de memòria.

Un viatge tractat amb la màxima cura

El violoncel va aterrar a la Terminal T1 custodiat amb una sensibilitat extrema, gairebé com si fos un convidat d’honor. I, de fet, ho era. L’instrument participarà en diverses cites musicals vinculades al 150è aniversari del naixement de Casals, un programa impulsat per la Fundació Pau Casals que vol reivindicar la figura del mestre i apropar-la a noves generacions.

La imatge de l’estoig arribant a la zona de recepció, envoltat de professionals que el tractaven amb una delicadesa gairebé reverencial, transmetia la importància del moment. Hi havia silenci, respecte i aquella sensació que s’està vivint un instant que no es repetirà.

Representants institucionals i culturals, presents en la rebuda

A la fotografia oficial de l’arribada hi apareixen, d’esquerra a dreta:

La presència d’aquestes figures subratlla el pes cultural i institucional de l’esdeveniment. No era només la rebuda d’un instrument, sinó la d’un símbol que ha travessat dècades i fronteres.

Un llegat que continua viatjant

Amb aquesta arribada, el violoncel de Casals inicia un nou capítol en el seu llarg recorregut. Participarà en concerts i actes commemoratius que volen recordar no només el músic excepcional, sinó també el defensor incansable de la pau i la dignitat humana.

El Prat ha estat, per unes hores, la porta d’entrada d’un fragment essencial de la nostra història musical. Un record que continua viu, que continua sonant.

Salir de la versión móvil