La persiana del Mercat del Remolar va baixar definitivament el passat 30 d’abril de 2026, posant punt i final a més de quatre dècades d’història comercial a El Prat de Llobregat. Però davant del silenciós degoteig de tancaments que arrossegava el recinte, la decisió dels seus comerciants més fidels de reobrir ben a prop s’ha convertit en tot un símbol de resistència i de vida de barri.
Més de quaranta anys d’història en un mercat de caràcter privat.
Ubicat a la planta baixa d’un edifici plurifuncional situat al número 30-42 del carrer de Rosa Ribas i Parellada, el Remolar va néixer a començaments dels anys vuitanta, un edifici construït al voltant de 1982-1983. A diferència del Mercat Municipal de la plaça de la Vila, de naturalesa pública i en funcionament des de 1921, el Remolar era un mercat de caràcter privat. El conjunt combinava el comerç alimentari i un aparcament privat a les plantes inferiors, mentre que les superiors acollien equipaments públics. Amb una capacitat documentada de 43 espais comercials, el mercat va reunir durant dècades una variada oferta de carnisseries, polleries, pescaderies, xarcuteries i productes de proximitat.
El declivi estructural i el tancament del recinte.
El deteriorament del recinte no va ocórrer de la nit a la dia. Ja el Pla estratègic de comerç municipal elaborat a finals de la dècada de 2010 reflectia que, dels 43 espais originals, només 23 estaven ocupats, la qual cosa suposava un percentatge de vacança proper al 46,5 per cent. A aquesta delicada situació se li van sumar amb els anys la forta competència de les grans superfícies, els canvis en els hàbits de compra, la manca de relleu generacional i la intervenció d’un inversor que va anar adquirint locals. Amb amb prou feines mitja dotzena de parades aguantant a l’etapa final per liquidar existències, assumir les despeses comunes del recinte es va fer insostenible, desembocant en la clausura definitiva de finals d’abril de 2026.
La resistència humana: Jordi, Ana, Susana i el batec d’una clientela fidel.
Llegir el final del Remolar com una simple estadística freda seria oblidar l’ànima dels qui s’hi van deixar la pell durant dècades. Darrere de cada taulell hi havia històries de vida i relacions de confiança mútua teixides dia a dia amb els veïns. Jordi portava tota la vida treballant al mercat; va començar amb només 18 anys a la parada de la seva mare —recordada com la primera que va obrir en aquell recinte—, acumulant 38 anys d’ofici al capdavant de la tocineria Pilarín. Molt a prop, Ana sumava també 38 anys de dedicació constant, havent començat com a dependent abans d’assumir el traspàs de la seva polleria. Per la seva banda, Susana comptava amb un recorregut més breu però intens al capdavant del seu negoci de costura i arranjaments de roba. Els tres compartien un element comú indestructible: una clientela profundament fidel, la qualitat impecable del seu treball i una confiança cega en el producte que servien amb un somriure. Quan el mercat es va anar apagant i l’ambient es va tornar incert, cap d’ells va voler renunciar al vincle amb la seva gent. A Jordi li va costar uns sis mesos de recerca trobar un nou local adequat a la zona, obrint finalment un establiment més ampli al carrer Mestre Vigo Garreta on ha pogut enriquir la seva oferta amb nous productes com formatges i llegums. Al seu costat, gairebé com si no haguessin mogut de lloc, Ana es va instal·lar amb la seva polleria, mentre que Susana va obrir el seu taller al carrer del costat, molt similar a com estave a l’antic mercat . Un trasllat que no és només una mudança comercial, sinó una autèntica forma de resistència i un acte de fe en el comerç de proximitat que manté l’essència viva als carrers de la ciutat.