La proteïna LIF, clau en la capacitat del tumor per adaptar-se a situacions de “fam” cel·lular.
Un equip d’investigació de ICO-IDIBELL ha posat llum sobre un mecanisme que, fins ara, passava gairebé desapercebut: quan les cèl·lules del càncer de pulmó es queden sense glucosa i oxigen, lluny d’afeblir-se, activen una resposta que les fa encara més fortes. El motor d’aquesta adaptació és la proteïna LIF, que el tumor secreta com a estratègia de supervivència.
Quan el tumor passa gana, es defensa
A ningú li agrada passar gana. I, pel que sembla, a les cèl·lules canceroses tampoc. El nou estudi, publicat a Nature Metabolism i liderat pel grup PRETT del IDIBELL-ICO amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, mostra que la manca de glucosa desencadena l’alliberament de LIF. Aquesta proteïna incrementa l’agressivitat del tumor i la seva capacitat d’envair altres teixits.
Els investigadors expliquen que, en condicions normals, LIF té un paper important en el desenvolupament embrionari: crea un entorn immunosupressor i afavoreix la proliferació cel·lular. El tumor, però, aprofita aquestes funcions per créixer més ràpid i esquivar el sistema immunitari. Una maniobra que, segons els autors, és tan subtil com efectiva.
L’estrès metabòlic, un accelerador inesperat
La glucosa és el combustible essencial de les cèl·lules. Quan escasseja, el cos activa mecanismes per compensar-ho: augment del flux sanguini, ajustos metabòlics, senyals d’alarma. Les cèl·lules tumorals reaccionen igual, però amb una diferència important: aquesta situació d’estrès les empeny cap a un estat més agressiu.
“Quan el tumor es troba en un entorn pobre en nutrients o oxigen, es defensa secretant LIF”, explica la Dra. Cristina Muñoz, colíder del grup PRETT. El seu equip va identificar aquesta proteïna com una de les més abundants en models de càncer de pulmó sotmesos a manca de glucosa.
El primer autor de l’estudi, Joaquim Moreno, destaca que la clau és precisament aquesta carència: “La falta de glucosa i oxigen és el que activa la producció de LIF i tota la resposta adaptativa posterior”.
Una possible diana terapèutica
El descobriment obre una porta esperançadora. Si el tumor necessita LIF per adaptar-se i sobreviure en situacions de risc, bloquejar-la podria deixar-lo desprotegit. El Dr. Ernest Nadal, colíder del PRETT i director científic de l’ICO, ho resumeix així: sense LIF, el tumor perd part de la seva capacitat d’adaptació i esdevé més vulnerable als tractaments i a la resposta immunitària del pacient.
Els investigadors també han observat que, sense aquesta proteïna, disminueix la formació de nous vasos sanguinis —un procés essencial perquè el tumor rebi nutrients— i es frena el seu creixement.
A més, el grup apunta una hipòtesi inicial: la suplementació amb manosa, un tipus de sucre, podria evitar l’alliberament de LIF en situacions de manca de glucosa. És una línia que encara s’ha de validar, però que obre un nou camí de recerca.
Mirant cap al futur
Tot i que els resultats són prometedors, els investigadors insisteixen que cal continuar treballant per confirmar si el bloqueig de LIF pot convertir-se en una estratègia terapèutica real contra el càncer de pulmó. El que sí sembla clar és que entendre com el tumor respon a la “fam” cel·lular pot ser una peça clau per frenar-lo.