Una taula rodona revisita el paper del franquisme en la vida quotidiana i com la por va marcar generacions senceres.
Especialistes i testimonis analitzen l’herència emocional d’un règim que va utilitzar el silenci com a disciplina col·lectiva.
El passat dilluns, el Cèntric Espai Cultural va acollir una taula rodona que va deixar moments de reflexió profunda i alguna mirada compartida de complicitat entre el públic. L’activitat, emmarcada dins l’exposició La dictadura quotidiana. Viure sota el franquisme, va reunir experts que van desgranar com la por va esdevenir un mecanisme de control persistent durant dècades.
Un espai per entendre com s’imposava el silenci
La sessió, adreçada al públic adult, es va celebrar el 26 de gener de 19 a 20.30 h. Tot i ser una conferència gratuïta, l’ambient feia pensar en aquelles cites que la gent no vol perdre’s. Potser perquè el tema encara ressona, o perquè moltes famílies del Prat hi troben records que no sempre s’expliquen en veu alta.
Els ponents —Carles Santacana, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Queralt Solé, doctora i professora d’Història Contemporània a la mateixa universitat; i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del franquisme— van aportar mirades complementàries sobre un mateix fenomen: la por com a estratègia per mantenir el règim i disciplinar la població.
Veus expertes i memòria viva
La moderació va anar a càrrec de Jordi Ramos, arqueòleg i historiador pratenc, que va conduir la conversa amb naturalitat i un punt de calidesa. Les intervencions van alternar dades històriques amb vivències personals, i això va donar al debat un to proper, gairebé íntim en alguns moments.
Es va parlar de delacions, de silencis imposats, de la sensació d’estar sempre vigilat. També de com aquella por, tot i haver passat dècades, encara deixa rastres en la manera com moltes persones entenen la política, la memòria i fins i tot les relacions socials.
Una activitat que convida a mirar enrere sense perdre el present
L’acte va formar part del programa cultural del Cèntric Espai Cultural, que continua apostant per activitats que connecten història i comunitat. I, tot i que la dictadura és un capítol tancat, la taula rodona va recordar que encara hi ha preguntes que mereixen ser escoltades amb calma.
La sensació general en sortir era clara: parlar del passat no és només un exercici acadèmic. És, sovint, una manera de respirar una mica millor.