La jornada de vaga de l’11 de novembre va tenir un seguiment desigual al Prat de Llobregat, amb incidències en alguns accessos industrials, aturades en empreses concretes i una activitat inferior a l’habitual en diversos sectors. Al mateix temps, la convocatòria va posar sobre la taula una realitat menys visible: treballadors que compartien les reivindicacions, però que van optar per anar a treballar perquè no podien assumir el descompte salarial d’un dia de vaga. Alguns van decidir participar posteriorment en la manifestació de Barcelona. L’actuació dels piquets també va impedir en moltes casos l’accés als llocs de treball.
Una jornada amb afectacions desiguals al Prat.
La vaga de l’11 de novembre va deixar diferents episodis al municipi, especialment en l’àmbit industrial i logístic. Les incidències registrades permeten dibuixar una jornada amb bloquejos puntuals, aturades en determinades empreses i una reducció de l’activitat en altres zones, però no permeten afirmar que tots els polígons industrials del Prat quedessin paralitzats.
Un dels punts on es van produir les afectacions més destacades va ser el Parc de Negocis Mas Blau. L’accés a les instal·lacions d’Amazon va quedar bloquejat després que es cremessin palés a l’entrada. La incidència va obligar a mantenir el centre tancat durant aproximadament tres hores.
Al polígon Estruch, en canvi, l’activitat va tenir un comportament diferent. La crònica de la jornada assenyala que hi va haver més moviment que a Mercabarna, tot i que l’activitat va quedar per sota de la d’un dia laborable habitual.
Un altre dels casos destacats va ser el de Damm. Els sindicats van comunicar que l’activitat s’havia aturat durant el torn de nit, un dels paros empresarials assenyalats durant la jornada.
El comerç local va mantenir majoritàriament l’activitat.
Als establiments comercials del municipi, la situació va ser més moderada. La majoria dels negocis no es van sumar a la vaga i van mantenir l’activitat, encara que alguns van tancar temporalment coincidint amb el pas dels piquets informatius i van tornar a obrir posteriorment.
La mobilitat també es va veure afectada. Un dels episodis més destacats va ser el tall de l’autovia A-2 en direcció Barcelona, en el tram comprès entre el Prat i Sant Joan Despí.
Pel que fa a l’aeroport, es van comunicar 85 operacions cancel·lades d’un total de 734 vols programats, una afectació que també va formar part del balanç de la jornada.
Les xifres de seguiment, molt diferents segons la font.
Les dades publicades sobre el seguiment de la vaga mostren diferències importants entre les estimacions sindicals i les empresarials.
CCOO i UGT van situar el seguiment en el 84%, mentre que Pimec va calcular que un 8% dels treballadors de les empreses catalanes havien secundat l’aturada. Aquesta última dada es va elaborar a partir de les respostes de 1.186 empreses.
Pimec també va assenyalar que el 27,6% de les empreses consultades havia registrat una activitat reduïda o directament aturada. L’organització empresarial va remarcar que més de la meitat de les empreses afectades no tenien treballadors en vaga, i va apuntar també a les dificultats de mobilitat i als problemes d’accés com a factors que havien condicionat l’activitat.
Les dues estimacions de seguiment, però, no es poden comparar directament. La xifra sindical i la de Pimec parteixen de metodologies diferents: una és una estimació de les organitzacions sindicals i l’altra prové d’una enquesta a empreses.
Treballadors que compartien les reivindicacions, però no podien perdre un dia de salari.
Més enllà de les dades de seguiment, la jornada també va posar de manifest una situació que no sempre queda reflectida en les estadístiques: persones que estaven d’acord amb les reivindicacions de la vaga, però que no es podien permetre deixar de cobrar un dia de feina.
Segons els testimonis recollits pero El Prat al dia al voltant de la convocatòria, alguns treballadors van decidir acudir als seus llocs de treball i reservar la participació en les mobilitzacions per a la tarda, un cop acabada la jornada laboral.
La diferència no és menor. No secundar una vaga no significa necessàriament estar en contra de les demandes que la motiven. En alguns casos, la decisió pot estar condicionada per la situació econòmica personal i per la impossibilitat d’assumir una reducció del sou.
Cal recordar que secundar una vaga legal comporta deixar de percebre el salari corresponent a les hores no treballades, així com la part proporcional de determinats complements i pagues extraordinàries. El descompte es reflecteix posteriorment a la nòmina.
Aquesta circumstància ajuda a entendre per què alguns treballadors poden compartir les reivindicacions i, alhora, decidir no participar en l’aturada laboral. Poder assistir a una manifestació després de treballar no implica necessàriament poder assumir econòmicament una jornada sencera de vaga.
No hi ha, però, dades públiques que permetin quantificar quantes persones del Prat van prendre aquesta decisió, ni quantes van anar posteriorment a la manifestació de Barcelona.
Barcelona va acollir la manifestació unitària.
La mobilització central de la jornada es va desenvolupar a Barcelona. La manifestació unitària va començar als Jardinets de Gràcia i va finalitzar a la plaça de Catalunya, amb una participació que va generar diferències importants entre els recomptes.
La Guàrdia Urbana va xifrar l’assistència en 55.000 persones, mentre que els organitzadors van elevar la participació fins a les 400.000.
La convocatòria reclamava salaris més alts i dignes, habitatge assequible, mesures contra els desnonaments i una defensa dels serveis públics de qualitat.
Les reivindicacions van posar el focus en qüestions que afecten directament la vida quotidiana de moltes famílies: la dificultat per arribar a fi de mes, el cost dels lloguers i l’accés a uns serveis públics que puguin donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
Sense dades per conèixer la participació real dels treballadors del Prat.
El balanç de l’11-N permet identificar les principals incidències als polígons, les afectacions a la mobilitat, el comportament del comerç i les diferències entre les estimacions de seguiment empresarial i sindical.
Tanmateix, continua faltant informació per conèixer amb precisió l’abast de la mobilització al municipi. No s’han publicat xifres locals que permetin determinar quin percentatge dels treballadors del Prat va secundar la vaga, quantes persones van decidir treballar per evitar el descompte salarial o quantes es van incorporar després a la manifestació de Barcelona.
Una part de la jornada, per tant, queda fora dels recomptes oficials: la de les persones que, tot i compartir les reivindicacions, van haver de prioritzar el salari del dia sense renunciar necessàriament a expressar el seu suport a la mobilització.
