El Prat al Día

L’aeroport del Prat posa a prova la resposta davant d’un accident aeri al mar amb un ampli simulacre d’emergències

El dispositiu, organitzat per Aena i Protecció Civil de la Generalitat, ha recreat la caiguda d’una aeronau davant de la platja del Prat de Llobregat i ha mobilitzat nombrosos serveis d’emergència, amb 28 unitats del SEM i la participació de la Policia Local i l’Ajuntament del Prat.

L’aeroport del Prat i Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya han dut a terme aquest dimecres 18 de novembre un simulacre general d’accident aeri al mar per comprovar la capacitat de resposta i la coordinació dels diferents organismes que haurien d’intervenir en una emergència d’aquestes característiques.

L’exercici, que ha començat a les 10 hores, s’emmarca en el programa de simulacres previstos per al 2026 i ha posat especial atenció en les operacions de salvament marítim, atesa la proximitat de l’aeroport del Prat amb el litoral. La intervenció ha comptat amb els serveis propis de l’aeroport, els de la Generalitat, els organismes responsables del rescat marítim i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, entre altres participants.

L’objectiu principal ha estat comprovar l’eficàcia dels plans d’emergència, els sistemes de comunicació i les estructures de comandament, així com la capacitat de resposta conjunta davant d’un accident aeronàutic que es produeixi fora del recinte aeroportuari, però dins del seu àmbit d’actuació.

Una aeronau perd potència durant l’aproximació i cau al mar

L’escenari plantejat ha recreat un accident durant la maniobra d’aproximació d’un avió a l’aeroport del Prat. Segons la hipòtesi de treball, l’aeronau ha perdut potència i ha acabat impactant contra el mar davant de la platja del Prat de Llobregat.

Per representar el fuselatge de l’avió s’ha utilitzat una embarcació d’Amarradores de Barcelona, l’AMBAONE. Diversos figurants han recreat les persones afectades, amb ferits de diferent consideració, tant a l’aigua com a la platja.

Aquesta situació ha permès posar a prova un escenari especialment complex, en què els equips d’emergència han de combinar les operacions de recerca i rescat al mar amb l’assistència sanitària a terra, l’evacuació de les víctimes i la coordinació entre organismes amb competències diferents.

L’edició d’enguany ha incorporat precisament un component marítim destacat, d’acord amb els requeriments establerts per als exercicis que preveuen la intervenció de serveis especialitzats de salvament.

Activació dels plans d’emergència de l’aeroport i de la Generalitat

Davant de l’emergència simulada s’han activat dos instruments principals: el Pla d’Emergència de l’aeroport del Prat i el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT), que coordina Protecció Civil de la Generalitat.

En concret, l’aeroport ha activat l’escenari EM03, corresponent a un accident d’aeronau a l’exterior del recinte aeroportuari. Aquest supòsit contempla situacions que es produeixen fora de les instal·lacions, però dins del radi de vuit quilòmetres previst en el seu àmbit d’actuació.

Paral·lelament, Protecció Civil ha activat l’AEROCAT per coordinar la resposta dels diferents grups operatius i les administracions implicades. També s’han posat en funcionament les estructures de coordinació, entre les quals hi ha el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), el Centre de Comandament Avançat (CCA) i el Comitè Tècnic.

El CECAT ha donat suport a la direcció del pla, ha convocat el Comitè Tècnic, reunit a l’aeroport, i ha avisat els grups actuants. També ha mantingut el contacte permanent amb l’aeroport, el Port de Barcelona i les sales de coordinació dels diferents serveis d’emergència.

L’exercici ha permès comprovar la integració de l’AEROCAT amb el Pla d’Emergència de l’aeroport, així com la seva coordinació amb el Pla d’Autoprotecció del Port de Barcelona i el Pla d’Actuació Municipal del Prat de Llobregat.

El rescat marítim, un dels eixos principals de l’operatiu

La intervenció al mar ha estat un dels elements centrals del simulacre. Els serveis responsables de la coordinació i l’execució de les operacions de salvament marítim, dependents de Capitania Marítima, han participat en l’exercici amb la col·laboració de l’Autoritat Portuària de Barcelona.

La presència d’aquests organismes ha permès recrear les diferents fases d’una operació de rescat en aigües properes a l’aeroport del Prat, des de la localització de les persones afectades fins a la seva evacuació i trasllat als punts d’assistència.

La complexitat d’aquest tipus d’accident rau en la necessitat de coordinar simultàniament els recursos marítims i terrestres. Les persones rescatades al mar han de poder arribar als punts de recepció sanitària amb rapidesa, mentre els equips desplegats a la platja atenen les víctimes que hi han arribat directament.

En aquest dispositiu també hi han intervingut els Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els serveis aeroportuaris, cadascun dins de les seves funcions.

El SEM mobilitza 28 unitats i atén 27 víctimes simulades

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha tingut un paper destacat en la resposta sanitària, amb un desplegament de 28 unitats i dos comandaments.

Durant el simulacre, el SEM ha atès un total de 27 persones, distribuïdes segons la gravetat de les lesions simulades en vuit ferits greus, deu menys greus i nou lleus. La situació ha reproduït una assistència complexa, amb necessitats clíniques diverses i diferents prioritats d’atenció.

Els recursos mobilitzats han estat cinc ambulàncies de Suport Vital Avançat (SVA), sis ambulàncies de Suport Vital Bàsic (SVB), un Equip de Comandament Operatiu (ECO), dues Unitats d’Intervenció i Suport (UIS) i dues ambulàncies d’Alta Complexitat per a adults i pediatria.

També s’hi han incorporat dues unitats de Suport Logístic Sanitari (SLS), sis unitats de logística i quatre equips de psicòlegs, que han ofert atenció psicològica als familiars i a les persones afectades en els espais habilitats a l’aeroport.

Aquest desplegament ha permès posar a prova tant l’atenció mèdica immediata com la classificació dels ferits, l’organització dels recursos assistencials i la coordinació de les possibles evacuacions hospitalàries.

L’Ajuntament i la Policia Local del Prat gestionen els accessos i l’espai de la platja

L’Ajuntament del Prat de Llobregat i la Policia Local també han participat activament en el simulacre, especialment en l’organització de l’espai públic afectat i la gestió de la zona de platja.

Les actuacions municipals s’han concentrat a la carretera de la Platja (B-203), en el tram comprès entre la Granja de la Ricarda i el Centre Municipal de Vela. Per facilitar les maniobres dels equips d’emergència, s’ha habilitat l’aparcament de residents de la zona de la platja, que també ha servit per ubicar el Centre de Comandament Avançat (CCA) i els vehicles participants en l’exercici.

La Policia Local ha desplegat tres patrulles per controlar els accessos a la zona. A més, un sergent s’ha integrat a la Sala de Crisi de l’aeroport, mentre que un caporal i un agent han participat directament en el CCA.

Des de Protecció Civil municipal s’ha activat el Pla d’Actuació Municipal (PAM) i s’ha constituït el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) a la Prefectura de la Policia Local, des d’on s’ha fet el seguiment de l’emergència simulada.

També s’han organitzat les terminals necessàries per connectar-se a la xarxa RESCAT durant el simulacre, amb l’objectiu de garantir les comunicacions entre els diferents serveis que intervenien en l’operatiu.

Atenció psicosocial a les víctimes i als seus familiars

La gestió d’una emergència aeronàutica no es limita a les operacions de rescat i a l’assistència sanitària. L’atenció a les persones afectades i als seus familiars també és una part essencial de la resposta.

En aquest àmbit, Protecció Civil de la Generalitat ha coordinat el grup logístic de l’AEROCAT, que inclou entre les seves funcions l’atenció psicosocial. El responsable de l’operativa territorial (LIOT) n’ha assumit la coordinació sobre el terreny, amb la participació d’un Equip de Resposta Immediata en Emergències (ERIE) d’intervenció psicosocial de Creu Roja.

La subdirectora general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Imma Solé, ha exercit les funcions de persona de contacte amb les víctimes i els seus familiars (PECO).

El personal de l’operativa territorial s’ha distribuït entre el CCA de la platja del Prat, el punt d’atenció a les persones afectades del Port de Barcelona, el Comitè Tècnic i les sales d’afectats i familiars de l’aeroport.

Des d’aquests espais s’ha recollit i traslladat al Comitè Tècnic la informació relativa al nombre de persones afectades, la seva identificació, la classificació sanitària i els centres als quals serien destinades.

A l’aeroport també s’han activat les sales d’atenció i gestió de l’emergència previstes en el seu pla, entre les quals hi ha els espais destinats a les persones afectades, als familiars i a la gestió de la crisi. Aquests dispositius permeten centralitzar l’atenció i facilitar la comunicació amb les persones que necessiten informació sobre els passatgers.

Un ampli dispositiu d’organismes i serveis d’emergència

A banda dels serveis sanitaris, marítims i municipals, el simulacre ha comptat amb la participació de nombrosos organismes.

Aena hi ha desplegat els serveis aeroportuaris previstos en el seu Pla d’Emergència, entre els quals hi ha el Servei de Salvament i Extinció d’Incendis (SSEI), el Servei Mèdic Aeroportuari, el Servei de Pista i Plataforma i el Centre de Gestió Aeroportuària.

També hi han intervingut la Guàrdia Civil, amb unitats marítimes, fiscals, frontereres, d’informació, policia judicial, cinològiques, TEDAX i PEGASO; la Policia Nacional, a través dels serveis fronterers de l’aeroport i el port; els Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat.

La participació de tots aquests cossos ha permès comprovar la coordinació de les tasques de seguretat, control d’accessos, identificació de les persones afectades i suport a les operacions de rescat.

També s’ha constituït el Comitè de Crisi a l’aeroport, amb representants de les administracions i organismes implicats, entre els quals hi ha el Departament d’Interior i Seguretat Pública, la Delegació del Govern a Catalunya, l’Ajuntament del Prat, Aena, els cossos policials, els serveis d’emergència, les companyies aèries i els agents de handling.

Avaluar la resposta per millorar la seguretat

El simulacre ha servit per comprovar la capacitat de resposta davant d’un accident aeronàutic al mar i l’eficàcia dels procediments establerts en els diferents plans d’emergència.

Més enllà de la intervenció directa dels equips de rescat, l’exercici ha permès posar a prova les comunicacions, els mecanismes de coordinació, la gestió de les víctimes, l’atenció als familiars i la distribució de responsabilitats entre les administracions.

Un altre dels aspectes treballats ha estat la continuïtat de l’activitat aeroportuària davant d’una emergència d’aquesta magnitud, així com la capacitat dels diferents organismes per mantenir una resposta coordinada mentre es desenvolupen les operacions.

L’exercici forma part del programa de prevenció i preparació de l’aeroport del Prat i de Protecció Civil per afrontar possibles emergències aeronàutiques. La finalitat és detectar possibles mancances i millorar els procediments perquè, davant d’una situació real, els serveis implicats puguin actuar de manera coordinada i amb la màxima eficàcia.

Salir de la versión móvil