Un expert afirma a RAC1 que una millor gestió de les pistes podria evitar l’expansió de la infraestructura.
Una operativa inusual
L’aeroport del Prat es troba enmig d’un debat sobre la seva possible ampliació. No obstant això, segons l’expert en aviació Ramon Vallès, aquesta mesura podria ser innecessària si es modifiqués l’actual operativa de les pistes. En una entrevista a Versió RAC1, Vallès assenyala que l’aeroport barceloní és un cas singular a nivell mundial, ja que les seves pistes no s’utilitzen de la manera més eficient.
Actualment, les aeronaus fan servir la pista llarga per aterrar i les curtes per enlairar-se, quan la lògica operativa dicta que hauria de ser al revés: els avions pesen més en el moment de l’enlairament i necessiten més recorregut, mentre que a l’aterratge, en arribar amb menys pes, podrien utilitzar les pistes més curtes. Segons Vallès, aquesta situació respon a una sentència judicial que, arran de les queixes veïnals, va imposar aquest esquema d’ús.
Una alternativa a l’ampliació
L’expert defensa que abans de plantejar una ampliació, s’hauria d’optimitzar l’ús de les pistes existents. Canviar l’operativa actual permetria augmentar la capacitat de l’aeroport sense necessitat de construir una nova pista, amb els consegüents beneficis econòmics i mediambientals.
A més, Vallès apunta que aquesta modificació facilitaria les operacions per als avions de grans dimensions, que sovint han de demanar excepcions per poder utilitzar la pista llarga en enlairaments. Aquesta optimització ajudaria a reduir els temps d’espera i millorar l’eficiència global de l’aeroport.
Un debat obert
El debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat continua generant opinions contraposades. Mentre que alguns sectors defensen la necessitat d’una nova pista per augmentar el trànsit aeri i reforçar el paper de Barcelona com a hub internacional, altres experts com Vallès argumenten que amb una gestió més racional de les pistes actuals es podria assolir el mateix objectiu sense necessitat d’una ampliació costosa i controvertida.
Aquest plantejament posa sobre la taula una pregunta clau: cal realment una nova pista, o el problema és una mala gestió dels recursos ja existents?