El centre comença a aplicar el rastreig de l’ADN del donant al torrent sanguini, un mètode no invasiu que permet detectar el rebuig d’organs de manera precoç i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Fins fa ben poc, la rutina d’una persona sotmesa a un trasplantament cardíac incloïa un peatge incòmode però indispensable durant el primer any: passar per la sala d’operacions entre sis i set vegades per sotmetre’s a biòpsies endomiocardíaques. Aquestes proves invasives eren l’únic camí per comprovar que l’organisme no rebutjava el nou cor. Tanmateix, des del passat mes de desembre, l’Hospital de Bellvitge ha canviat de manera significativa aquest protocol en incorporar una anàlisi de sang molt menys agressiva i amb una elevada fiabilitat.
El procediment es basa en la detecció de l’ADN lliure circulant que procedeix directament de les cèl·lules del donant (tecnicament anomenat dd-cfDNA). Quan un cos rep un òrgan d’una altra persona, aquest manté un material genètic diferent. Si el sistema immunitari del pacient receptor detecta l’òrgan com un element estrany i comença a atacar-lo, certes fragments d’aquest ADN de l’òrgan trasplantat acaben passant a la sang. D’aquesta manera, trobar aquests fragments al torrent sanguini funciona com un senyal d’alerta precoç abans que el rebuig esdevingui irreversible.
Una eina clau per evitar procediments invasius.
El rebuig agut representa un dels riscos més grans durant els dotze mesos posteriors a la intervenció, un període del tot decisiu per a la supervivència i l’adaptació del pacient. Segons explica el Dr. José González Costello, cap clínic de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Avançada i Trasplantament Cardíac del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge i investigador de l’IDIBELL, l’anàlisi de l’ADN del donant aporta un valor predictiu negatiu molt alt, la qual cosa permet prescindir de la biòpsia invasiva quan els resultats són favorables.
A més a més, disposar d’un seguiment continuat sobre el percentatge d’aquest ADN a la sang permet als equips de cardiologia ajustar amb molta més precisió la dosi de medicació immunosupressora que necessita cada persona. Aquest control personalitzat influeix directament en el benestar diari dels pacients i en la mateixa evolució del cor trasplantat.
Més de cent determinacions i primeres proves en trasplantaments de ronyó.
El Laboratori Clínic Territorial Metropolitana Sud de l’Hospital de Bellvitge ja ha realitzat més de cent determinacions d’aquesta prova des que es va posar en marxa al desembre, amb un balanç molt positiu. En gairebé el 64% dels casos analitzats, les dades van mostrar nivells per sota del límit de risc, fet que va permetre estalviar la biòpsia de control als pacients. En un altre 28% de les situacions, les xifres van servir per adaptar el seguiment clínic de manera més estreta i personalitzada.
Aquesta eina diagnosticador no es limitarà únicament a l’àmbit de la cardiologia. De fet, l’hospital ja ha començat a fer els primers controls d’ADN lliure circulant en el camp del trasplantament renal, concretament en set pacients. La progressiva integració de la genètica i la genòmica dibuixa així un canvi de model en l’atenció de les persones trasplantades, apostant per mètodes més precisos, còmodes i menys agressius.
