Una sala plena acompanya el pensador en una conversa pausada sobre espiritualitat i presència.
El passat dimarts, la sala d’actes del Cèntric Espai Cultural va acollir una nova sessió del cicle Diàlegs, dedicada aquesta vegada a la mirada serena i introspectiva de Pablo d’Ors. L’escriptor i sacerdot, reconegut arreu per la seva obra i pel seu mestratge espiritual, va compartir amb el públic una reflexió profunda sobre el silenci, la intuïció i la manera com participem en rituals tant individuals com col·lectius.
Una invitació a pensar sense presses
La xerrada, titulada Rituals del silenci, va obrir preguntes que van ressonar amb força entre els assistents: és l’absència de fronteres el que ens apropa a allò espiritual? Com podem viure amb entusiasme i devoció sense caure en formes d’idolatria que ens allunyen del que és essencial?
D’Ors, amb el seu to tranquil i proper, va anar desplegant idees que convidaven a escoltar més i a parlar menys, a observar amb atenció i a recuperar espais de quietud enmig del ritme accelerat del dia a dia.
Un autor que connecta amb milers de lectors
Amb més d’una dotzena de llibres publicats i traduccions a diversos idiomes, Pablo d’Ors s’ha convertit en una veu destacada del pensament contemporani. Biografía del silencio, el seu títol més conegut, ha superat els 350.000 exemplars venuts i s’ha consolidat com una obra de referència. Altres llibres com Biografía de la luz o El olvido del sí han reforçat encara més la seva trajectòria, mentre que els seus treballs més recents, Los contemplativos i Devoción, continuen despertant interès.
A més de la seva faceta literària, d’Ors és fundador de l’organització meditativa Amigos del Desierto i del projecte monàstic secular Tabor, iniciatives que han reunit milers de persones al voltant de la pràctica contemplativa.
Un espai per al pensament compartit
L’acte, està coordinat per Albert Lladó dins de l’eix de pensament del cicle Diàlegs.
Al Cèntric, la cita va durar una hora i mitja, però per a molts va semblar que el temps s’havia aturat una estona. I potser aquest era, precisament, el ritual que Pablo d’Ors volia compartir.
