Un servei municipal que combina atenció bàsica, seguiment professional i un vincle humà que sovint marca la diferencia.
Cada vegada hi ha més persones vivint al carrer. Ho veiem tots. I, de vegades, costa no sentir un nus a la gola. Perquè és fàcil imaginar que qualsevol de nosaltres podria caure en una mala ratxa i acabar en una situació semblant.
Des d’El Prat al Dia hem volgut entendre què s’està fent i com s’està treballant des de l’Ajuntament del Prat (Tot i que som conscients de que la Generalitat també treballa el problema del sensellarisme , Avui ens hem céntrat al servei municipal). La visita a Spai deixa una sensació estranya: una barreja de duresa i esperança. Duresa per les històries que s’hi acumulen. Esperança perquè, malgrat tot, hi ha un equip que no es rendeix i que continua oferint, dia rere dia, un cafè i una mica de calidesa humana.
Al Prat, darrere de cada persona que viu al carrer hi ha una història que pesa. Algunes són breus, d’altres llargues i plenes de girs inesperats. Totes, però, comparteixen una mateixa fragilitat. Per això existeix Spai, el servei municipal que intenta posar una mica d’ordre, de calma i fins i tot d’escalf enmig d’aquestes vides trencades.
Un equip petit, però constant
A Spai hi treballen vuit professionals —tot i que no tots a jornada completa— entre treball social, infermeria, psicologia i artteràpia. Són perfils diferents que, sumats, formen una xarxa que intenta sostenir persones que sovint arriben exhaustes, desconfiades o simplement perdudes.
El servei compta també amb un equip de proximitat que recorre els carrers, detecta casos i crea vincles. És una feina lenta, feta de converses curtes, de mirades i de paciència. A més, Spai ofereix un servei específic per a persones amb addiccions, coordinat amb l’ICS, que treballa en la reducció de danys.
La realitat al carrer: entre 70 i 100 persones sense llar
Al Prat es calcula que hi ha entre 70 i 100 persones sense llar. Moltes es concentren a l’entorn de l’aeroport o en zones amb activitat econòmica. Unes 40 viuen en barraques; entre 8 i 10 dormen directament al carrer o en cotxes; d’altres malviuen en infrahabitatges ( tot i que els equips socials, que fan una feina constant de diagnosi de la situació, ens adverteixen que aquestes dades són poc orientatives, atès que aquestes xifres oscil·len molt en funció de la temporada i altres variables.)
El 2024, Spai va atendre 400 persones. El 52% eren de pas. El 90% homes, el 10% dones. La meitat es troben en situació administrativa irregular. I molts pateixen trastorns psicòtics que dificulten encara més qualsevol procés de recuperació.
Una atenció que va més enllà de les competències municipals
Els equips de carrer treballen coordinats amb infermeria i psiquiatria del Centre de Salut Mental. L’atenció no es limita a l’emergència —que és l’única competència municipal—, però Spai intenta arribar més lluny quan pot.
Hi ha un horari específic només per a dones, pensat com un espai segur. També s’ofereix suport per tramitar la renda garantida quan és possible.
Tot i els esforços, els èxits sovint són temporals. Algunes persones aconsegueixen estabilitzar-se durant un temps, però moltes acaben tornant a la situació inicial. És una realitat dura que el personal del centre coneix bé.
Operació fred, operació calor i altres suports
Quan el temps ho exigeix, s’activa l’operació fred o l’operació calor. Aleshores, a les persones sense llar se’ls ofereix allotjaments temporals, com els de Fundesplai, amb el suport de la Creu Roja i de la Policia Local.
Entre els usuaris també hi ha persones que surten de presó i no tenen on anar. Són casos especialment delicats, que requereixen un acompanyament intens.
El servei de reducció de danys va atendre 150 persones el 2024. Actualment en segueix entre 35 i 40 cada setmana, en horari de 12 a 14 h i de 15 a 17 h.
Un espai per descansar, relacionar-se i recuperar una mica de dignitat
Per accedir a Spai, els requisits són mínims i tenen a veure amb el comportament. A dins, les persones troben un lloc on relacionar-se, protegir-se del fred o de la calor, dutxar-se, rentar la roba, prendre un cafè o rebre aliments. També hi ha roba donada.
El centre disposa de 9 places per dormir, sempre ocupades; aquest és un recurs anomenat Cal Pep. Paral·lelament, existeix un pis d’evolució personal amb suport professional.
Un recer modest, però essencial
Spai no resol totes les històries, però n’acompanya moltes. És un servei on, malgrat la duresa del dia a dia, algunes persones troben un respir, un rostre conegut i un cafè que, de vegades, és el primer pas per recuperar una mica de autoestima.
