Un estudi de l’Hospital de Bellvitge i la Universitat de Santiago demostra que els antecedents familiars, els trastorns de l’ànim i el consum de substàncies permeten predir el risc de suïcidi en persones amb TOC. La recerca, basada en un seguiment de 18 anys a 200 pacients, ofereix una eina clau i d’ús immediat a la consulta.
Tres dades rutinàries que ho canvien tot.
El valor principal d’aquesta troballa rau en la seva simplicitat pràctica. Després d’avaluar múltiples variables mitjançant tècniques avançades d’intel·ligència artificial i machine learning, els investigadors van comprovar que el model amb més capacitat de predicció no necessitava fórmules complexes. Només requeria tres elements que els especialistes ja recullen de manera habitual a la consulta: els antecedents familiars de suïcidi, la presència d’un trastorn de l’estat d’ànim associat —com la depressió o el trastorn bipolar— i l’existència d’un consum problemàtic de substàncies.
Curiosament, factors com la gravetat dels símptomes propis del TOC o haver viscut experiències traumàtiques durant la infància no van millorar la capacitat del model per predir aquest risc de manera directa, tot i que els autors no descarten que el trauma infantil hi pugui influir d’una forma indirecta.
Del mite a la realitat clínica d’un trastorn complex.
El TOC es caracteritza per pensaments o impulsos intrusius que generen un patiment profund i que sovint porten la persona a realitzar rituals o conductes repetitives per intentar alleujar aquesta angoixa. Durant molt de temps es va pensar que el risc de suïcidi en aquest col·lectiu era similar al de la resta de la població, però la ciència ha anat demostrant que és superior.
Moltes d’aquestes persones conviuen, a més, amb altres patologies afectives afegides. Saber que tres indicadors tan bàsics ajuden a posar el focus on cal permet als equips de psiquiatria i psicologia clínica estar més alerta, intensificar el seguiment o ajustar els tractaments segons les necessitats de cada cas, sense necessitat d’aplicar algorismes complexos pacient per pacient.
Gairebé vint anys de seguiment a Bellvitge.
Un dels punts més sòlids d’aquest treball és la seva perspectiva temporal. La investigació ha analitzat l’evolució de 199 persones ateses a la Unitat de TOC de l’Hospital de Bellvitge al llarg d’una mitjana de 17,8 anys. Aquest seguiment longitudinal tan extens permet observar la realitat d’un trastorn que sovint té un recorregut llarg o crònic, anant molt més enllà de les fotografies puntuals que ofereixen la majoria d’estudis tradicionals.
Mentre l’equip de Bellvitge es va encarregar del seguiment, les històries clíniques i els qüestionaris als pacients, els investigadors de Santiago de Compostela van aportar l’anàlisi de dades, en un treball conjunt d’interpretació final.
Prudència en la interpretació i passos de futur.
Els autors de l’estudi fan èmfasi en la prudència: aquest model ofereix una capacitat predictiva moderada i no és una eina per saber amb certesa absoluta què li passarà a una persona en concret. Es tracta d’una guia d’orientació clínica que ara s’haurà de validar en mostres més grans i diverses, ampliant la col·laboració amb altres unitats especialitzades d’Europa i d’arreu del món.
Davant d’aquesta realitat, els especialistes recorden la importància de no donar l’esquena al patiment mental i d’afrontar la situació amb diàleg directament. Parlar-ne de manera oberta i demanar ajut professional continuen sent els pilars fonamentals per a la prevenció i el suport a les persones afectades.