Canvis polítics, carrers mobilitzats, episodis climàtics extrems, un Assesinat a la Zonilla i una ciutat que no ha deixat de debatre el seu futur. El 2025 ha estat un any intens a El Prat de Llobregat, marcat per relleus a l’alcaldia, protestes veïnals contra la taxa de residus, noves infraestructures i una agenda social i cultural que ha mantingut viu el pols del municipi. Aquesta és la crònica d’un any que ha posat a prova la ciutat i n’ha reforçat el caràcter.

El 2025 no ha estat un any qualsevol a El Prat de Llobregat. Ha estat un any de transició política, de carrers plens —tant de festa com de protesta—, d’infraestructures llargament esperades i de debats de fons sobre com ha de créixer la ciutat i com s’han de repartir els costos dels serveis públics. Un any, en definitiva, que ha deixat empremta en la vida quotidiana dels pratencs i pratenques.

L’any va començar amb un canvi significatiu a l’Ajuntament. Al gener, Lluís Mijoler va deixar l’alcaldia i el relleu el va assumir Alba Bou Jordà, convertint-se en la primera dona alcaldessa del Prat. El ple extraordinari que la va investir va marcar l’inici d’una nova etapa política, amb la continuïtat del govern municipal però també amb l’expectativa de nous accents en habitatge, sostenibilitat i cohesió social. El relleu no va ser traumàtic,en apariència, però fons generalmente ben informades asseguren que a Mijoler el van «demandar» que deixés el càrrec, de la qual cosa no era molt partidari.

Pocs dies després, el focus es desplaçava fora de l’Ajuntament. Al recinte aeroportuari, un accident d’un autobús intern a la Terminal 2 va provocar una dotzena de ferits lleus i va recordar, un cop més, fins a quin punt l’aeroport forma part indissociable de la vida de la ciutat. L’aeroport, que al llarg de l’any ha tornat a créixer en nombre de passatgers fins a xifres gairebé rècord, ha estat també al centre del debat polític. Al juny, el ple municipal va aprovar una declaració clara contra qualsevol nova ampliació de la infraestructura, reafirmant la defensa del Delta del Llobregat i del model territorial del municipi. Hores d’ara tant Vox com el PSC s’han despenjat de la defensa a la no ampliació.

Mentre a l’Ajuntament es debatien Altres projectes, al carrer el dia a dia seguia el seu curs. A la primavera i a l’estiu, les dades d’ocupació mostraven una realitat coneguda: el sector serveis continuava concentrant la major part de l’activitat econòmica, però també de la estacionalitat i de la precarietat. L’atur va repuntar lleugerament a finals d’estiu, coincidint amb el final de la temporada alta, especialment entre persones vinculades a serveis i comerç.

En paral·lel, el mercat immobiliari va mostrar signes de refredament. Les compravendes van caure respecte a l’any anterior, un fet que, tot i alleugerir la pressió especulativa, va evidenciar les dificultats d’accés a l’habitatge en un municipi amb una oferta limitada i una demanda constant.

L’estiu va portar també episodis meteorològics intensos. Les pluges torrencials de juliol van obligar a desviar vols i van tornar a posar sobre la taula la vulnerabilitat del territori davant els episodis extrems, cada cop més freqüents. Al novembre, un nou temporal va provocar cancel·lacions i incidències a l’aeroport. El canvi climàtic va deixar de ser un concepte abstracte per convertir-se en una experiència directa.

En aquest context, el govern municipal va reforçar el discurs ambiental i d’adaptació climàtica. La preparació del pressupost per al 2026 —aprovada a finals d’any— va incloure inversions destacades per adaptar escoles a les onades de calor, millorar espais públics i consolidar mesures de mobilitat sostenible. També es va anunciar la congelació de la taxa de residus i de l’aigua, que s’havoa implantat al mateix 2025, així com una rebaixa de l’IBI per a habitatges i comerços petits, una decisió que arribava després de mesos de tensió social.

Perquè si alguna qüestió ha marcat el pols del carrer aquest 2025 ha estat, sens dubte, la taxa de residus. La implantació del nou sistema, amb contenidors intel·ligents i una nova taxa de residus, va generar un malestar creixent entre veïns i comerciants. Al setembre, una manifestació multitudinària —una de les més grans que es recorden al Prat en anys— va omplir els carrers per denunciar el que molts consideraven una taxa injusta i mal aplicada. Les protestes van continuar al novembre, ampliant les reivindicacions cap a la seguretat i altres qüestions urbanes. El debat sobre com reciclar, qui paga i com es reparteix la càrrega va convertir-se en un dels grans temes polítics i socials de l’any.

També va ser polémic la retirada de gronxadors del parc de Gallart Monés, per les protestes d’alguns veïns que van recollir signatures.

Entremig de protestes i debats, la ciutat també va celebrar. La Festa Major de setembre va tornar a omplir places i carrers amb concerts, cultura popular i activitats familiars, reafirmant el caràcter comunitari del municipi. A l’octubre, la ruta gastronòmica Del Prat al Plat va posar en valor els productes del Parc Agrari i la restauració local, mentre que l’Aplec de la Tartana va recordar l’origen agrícola del territori.

Les infraestructures també van tenir el seu protagonisme. A l’estiu es va obrir finalment la Ronda Nord, una obra llargament esperada que millora la mobilitat al voltant del centre direccional i els polígons industrials. A la tardor, Renfe va posar en funcionament noves escales mecàniques a l’estació, una millora aparentment menor però molt celebrada pels usuaris habituals. I cap al final de l’any, l’anunci d’una futura estació d’alta velocitat a l’entorn de l’aeroport va tornar a situar El Prat en el mapa de les grans decisions de país.

La Fira Avícola va superar els reptes imposats per les restriccions sanitàries globals: malgrat les preocupacions per la grip aviar, l’organització va rebre finalment l’autorització per mostrar i comercialitzar exemplars vius de Pota Blava al pavelló central, un element fonamental de la mostra que atreu visitants d’arreu.

El 2025 també va tenir episodis més durs: incendis domèstics, robatoris puntuals i actuacions policials que, sense alterar greument la convivència, van recordar la importància dels serveis d’emergència i de la prevenció.

En la crònica de successos de l’any, un dels fets més colpidors va ser l’assassinat a la Zonilla del Prat de Llobregat, on un home de 52 anys va morir després de ser apunyalat greument al coll i al pit en plena via pública. L’atac, ocorregut al vespre, va commocionar el veïnat i va tornar a posar el focus en la violència als espais urbans. Tot i ser traslladat d’urgència a l’Hospital de Bellvitge, la víctima no va poder superar les ferides, mentre que el presumpte autor, amb antecedents, es va lliurar a la policia l’endemà.

Així es tanca un any intens, ple de contrastos. Un any en què El Prat ha mirat cap al futur sense deixar de discutir el present; un any de carrers plens —de festa, de pluja i de protesta—; un any que confirma que la ciutat continua viva, crítica i implicada en decidir com vol ser. El 2025 no ha estat un any tranquil, però sí profundament pratenc.