L’estudi alerta sobre l’impacte emocional de les exigències físiques en esportistes, especialment dones, i demana accions preventives des dels clubs i federacions.

L’elit esportiva no sempre és sinònim de salut. Un equip de recerca internacional liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL ha posat llum a una realitat sovint silenciosa: la pressió per mantenir una imatge corporal concreta i el rendiment extrem poden conduir a trastorns de la conducta alimentària (TCA).

Publicat a la revista Journal of Eating Disorders, l’estudi revela diferències significatives entre homes i dones en com afronten aquests trastorns. Les dones, segons les dades recollides, pateixen nivells més elevats d’ansietat, insatisfacció amb el propi cos i, fins i tot, ideació suïcida. En canvi, en els homes, la preocupació per la imatge corporal és menys evident, fet que pot dificultar la detecció del problema.

Quan l’esport deixa de ser saludable

“El problema apareix quan es prioritza el pes, la nutrició i la imatge per sobre del benestar emocional”, explica el Dr. Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de TCA de Bellvitge i coordinador de la recerca. El seu missatge és clar: cal protegir la salut mental de les persones esportistes, no només durant la carrera, sinó també un cop finalitzada.

Tot i que l’activitat esportiva pot tenir efectes positius com l’autoorganització i el suport mèdic continuat, el risc augmenta amb la pressió per mantenir un determinat pes o seguir dietes estrictes. Aquesta tensió sostinguda, afegida a la manca de suport un cop s’abandona l’alta competició, pot acabar desencadenant conductes de risc i malestar psicològic profund.

Els trastorns alimentaris també afecten els homes, però de manera diferent

Una de les troballes més destacades és que, encara que els TCA es diagnostiquin més sovint en dones, també afecten homes esportistes. Sovint, però, passen desapercebuts. “Els homes no solen expressar la necessitat de perdre pes, sinó que busquen augmentar la massa muscular o millorar el rendiment. Això fa que les eines de detecció actuals no siguin prou sensibles per identificar-los”, assenyala el Dr. Fernández-Aranda.

Per aquest motiu, l’equip investigador insisteix en la necessitat de revisar les estratègies de prevenció i adaptació de les eines de diagnòstic, tenint en compte el gènere, el context i el tipus d’esport.

Un centre de referència amb mirada humana

L’estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diversos professionals del HUB i del grup de recerca en Psiconeurobiologia del IDIBELL, entre els quals hi ha Magda Rosinska, Dorotya Soós, Laura Gálvez Solé, Roser Granero, Isabel Sánchez i Susana Jiménez-Murcia, així com Ana Ibáñez-Caparrós, del Departament de Psiquiatria del Germans Trias i Pujol, i col·laboradors internacionals d’Alemanya i Hongria.

El compromís del HUB i l’IDIBELL amb la recerca i el benestar integral de les persones va més enllà de l’atenció mèdica. En paraules del mateix Dr. Fernández-Aranda, “l’esport ha de ser una eina de salut, no una font de patiment invisible”