Empresa i comitè tanquen un acord després de dies de vaga i una negociació al límit del termini legal. L’acord ha estat ratificat pels treballadors.

Punt final a les protestes contra l’ERO de Akzo Nobel El Prat, un procés tens i carregat d’incertesa. Després de setmanes de mobilitzacions, jornades de vaga i negociacions contrarellotge, empresa i comitè han arribat a un acord que redueix l’afectació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) de les 120 persones inicials a 101. La plantilla va ratificar el preacord en assemblea, amb una majoria clara: 93 vots a favor i 8 en contra.

Un acord que arriba després de màxima pressió

La direcció de la multinacional neerlandesa va presentar la seva proposta definitiva el 17 de febrer, pràcticament al final del termini legal de negociació. Aquell document, que incorporava millores respecte a les ofertes anteriors, va ser sotmès a votació i va rebre el suport majoritari dels treballadors afectats.

Tot i això, el comitè de empresa admet que no ha assolit el seu objectiu principal: evitar els acomiadaments o, com a mínim, reduir-los de manera substancial. L’empresa es va mantenir inamovible en aquest punt. Malgrat la frustració, els representants sindicals consideren que el resultat és “el millor acord possible” davant un escenari marcat per la reforma laboral del 2012 i per la força jurídica i econòmica de la multinacional.

Indemnitzacions per sobre del màxim legal i mesures d’acompanyament

L’acord inclou la no concurrència de causes per part de l’empresa, fet que implica assumir indemnitzacions equivalents a un acomiadament improcedent: 45/33 dies per any treballat. A aquesta quantitat s’hi afegeix un complement fix per any d’antiguitat, que eleva la compensació fins a l’equivalent de 52/39 dies, superant el màxim legal.

També s’han pactat mesures d’acompanyament: suport en la recerca de feina, recol·locacions internes —vuit llocs inicials, ampliables— i el pagament del conveni especial per a persones treballadores majors de 55 anys. A més, s’ha inclòs una clàusula de blindatge que impedeix nous acomiadaments per causes ETOP fins al juliol del 2028 per a la plantilla que continua al centre.

El comitè denuncia una “deslocalització encoberta” i manca de suport institucional

Durant les darreres setmanes, el comitè ha acusat AkzoNobel de voler traslladar producció a altres plantes, especialment a Polònia, on els costos laborals són més baixos. També ha criticat la “passivitat” de les institucions públiques i la manca d’implicació de la resta de centres de la multinacional a Catalunya, que —segons el comitè— s’han limitat a emetre comunicats de suport sense participar activament en les mobilitzacions.

Els representants dels treballadors també han carregat contra la Inspecció de Treball, a qui acusen d’haver actuat amb una mediació “desinteressada” i favorable a la companyia. Segons el comitè, la direcció d’AkzoNobel ha preparat aquest procés “durant mesos”, acumulant estoc per minimitzar l’impacte de la vaga i blindant jurídicament la seva posició.

Un final amarg però assumit: “Hem arribat fins on podíem”

El comitè reconeix que el resultat no és el desitjat, però defensa que s’ha lluitat “amb totes les forces” i que s’ha arribat fins al límit de les possibilitats legals i sindicals. Recorden que un procés judicial hauria estat llarg, incert i amb risc real d’acabar amb indemnitzacions molt inferiors.

La direcció d’AkzoNobel, per la seva banda, considera que l’acord permet avançar en el seu pla de transformació estratègica cap a una producció centrada exclusivament en pintures base aigua.

Amb l’acord ja ratificat, es tanca un capítol dur per a una plantilla que arrossega conflictes laborals des del 2009 i que, malgrat el cop, assegura que continuarà defensant els seus drets.