Un homenatge a Serrat, Machado i la memòria col·lectiva que connecta generacions en un nou videoclip ple d’emoció i arrels.

Una versió amb ànima per celebrar el Dia Mundial de la Música

Aquest dijous, 19 de juny, la música ha tornat a omplir de vida els racons del Prat. El projecte ciutadà Almeuritme ha estrenat el seu nou videoclip amb motiu del Dia Mundial de la Música, i no ha estat una edició qualsevol: enguany es compleixen 15 anys d’aquesta iniciativa que transforma notes i emocions en comunitat.

Amb una quarentena de músics locals i sota la direcció de Jofre Bardagí —fill del mestre Bardagí i nebot de Serrat— s’ha versionat la mítica “Cantares”, en homenatge tant al cantautor català com a Antonio Machado, de qui se celebren 150 anys del naixement. Un tema que parla de camins, temps i records… i que, inevitablement, connecta amb l’essència d’Almeuritme.

Un videoclip fet de records, rostres i espais

El videoclip no només és una interpretació de la cançó. És un viatge. Un collage emocional que recorre cadascuna de les catorze edicions anteriors del projecte, recuperant localitzacions emblemàtiques i plans gairebé calcats de cada any. El detallisme visual és colpidor, fet amb una cura que només pot néixer de l’estima. I sí, hi són totes i tots: músics de totes les edats, alumnes de l’Escola d’Arts en Viu, membres de la Banda de Música, usuaris dels bucs d’assaig de La Capsa i figures que han fet créixer aquest projecte des del seu inici el 2011.

Tot plegat ha estat possible gràcies al suport de Elsabeth Produccions, que ja havien col·laborat en edicions anteriors, i del Prat Film Office, encarregat de buscar i gestionar els escenaris que han fet de pont entre el passat i el present.

15 anys d’un projecte viu i mutant

Almeuritme ha evolucionat, però mai ha perdut la seva essència: fer música des de la gent i per a la gent. Des d’aquells primers anys on la ciutadania enregistrava sons i Pedro Pina els convertia en peces musicals, fins a les col·laboracions amb artistes com Sidonie, Els Pets, Alondra Bentley o Enric Montefusco.

Cada edició ha estat una finestra a una emoció col·lectiva: el record d’un confinament, la bellesa dels espais naturals del territori, la nostàlgia de comerços que han vist créixer generacions o el somni d’una vida més plena i conscient. I enguany, “Cantares” ha estat la banda sonora perfecta per celebrar no només el que s’ha fet, sinó tot el que encara queda per escriure.

El poder d’una cançó que no envelleix

Publicada l’any 1969, “Cantares” continua sent un himne d’esperança i reflexió. Escoltar-la ara, interpretada per veïns i veïnes del Prat, és gairebé inevitablement commovedor. No només perquè remou emocions antigues, sinó perquè dona veu a una comunitat que, com diu la cançó, fa camí al caminar.

Amb aquesta versió, Almeuritme no només celebra aniversaris. Fa memòria, dona sentit als passos fets i projecta una mirada cap al futur, on la música continua sent una eina poderosa per transformar realitats i unir persones.

I és que, al cap i a la fi, com ens recorda Machado a través de Serrat… tot passa, però queda el cant.