El Ple municipal de maig va avançar amb la mateixa elegància que un carro de supermercat amb una roda torta: discussions sobre milions d’euros, sospites sobre tauletes misterioses, un drama de primera categoria a la residència La Teresina i un cens d’ADN caní que va morir abans de néixer. Tot plegat presidit per Alba Bou, que va intentar mantenir l’ordre mentre els regidors demostraven, un cop més, que la política local és l’esport de risc més infravalorat del municipi. No és perdí la crónica de l’últim ple municipal vista des del bar.

El Ple comença solemne… i durà el que dura un cafè descafeïnatL’alcaldessa Alba Bou obre la sessió amb un homenatge sentit a les víctimes de violència masclista. Silenci, respecte… i immediatament després, el Ple es transforma en un episodi de Supervivientes: Edición Municipal.

A partir d’aquí, tot és adrenalina institucional.Modificació de crèdits: 1,2 milions i un ambient de “jo això no ho signo”El tinent d’alcaldia David Vicioso presenta la modificació de crèdits amb la seguretat d’un home que sap que té la votació guanyada.

Però l’oposició no estava per a números, estava per a números.Agustín Mataró (Jóvenes y Pensionistas Decidimos) va fer un “no” tan rotund que es va sentir fins a la plaça Catalunya.
Miguel Ángel Ochoa (PP) va entrar en mode detectiu privat:
— “I aquestes tauletes… són per treballar o per jugar al Candy Crush?”
La sala va fer aquell “ohhh” col·lectiu que només surt quan algú diu el que tothom pensa però ningú gosa dir.Gerard Valverde (Estimem el Prat) buscava explicacions sobre els extres de La Teresina com qui busca el tiquet d’una rentadora que ha deixat de funcionar al cap de tres mesos.Final: Govern i Estimem a favor, Agustín Mataró en contra, i la resta fent equilibris amb l’abstenció.

Un clàssic.RLT i organigrama: el moment “PowerPoint emocional”

Quan es parla de reorganitzar personal, el Ple sempre es posa nerviós.
Agustín Mataró i ERC voten en contra.
El Govern i el PP voten a favor.
La regidora no adscrita i Vox fan un “¿i a mí por qué me miran?”.Aprovat. Però amb aquella sensació de “això ho tornarem a parlar”.

El Prat Val: l’únic moment en què tothom somriu

Quan la regidora Marina García parla de vals de compra, el Ple es converteix en una família feliç.
Gerard Valverde somriu com qui veu que una idea seva ha crescut i ja camina sola.
Unanimitat. Ni un “però”. Ni un “ja ho veurem”.Miracle.

Habitatge: Prat Espais i el debat que mai mor

Quan apareix la xifra de 799.999,78 €, la sala fa aquell silenci de “això serà llarg”.
Gerard Valverde desconfia.
Rafa Duarte defensa.
Alba Bou modera.
I el Ple avança com pot.Aprovat. Però amb aquella olor de “continuarà”.

La Teresina: drama, tensió i un regidor demanant dimissions

Aquí el Ple es posa teatral.
La residència Josefa Puig Pelat és el tema estrella.Gerard Valverde parla d’“error administratiu greu”.
Agustín Mataró diu que l’externalització és un desastre.
Miguel Ángel Ochoa demana la dimissió de Carmelo Declara amb la mateixa energia que un tertulià de tarda.
Declara respon amb dades, percentatges i un “90 places concertades” que sona a gens creíble “no em feu fora, que ho tinc controlat”.L’alcaldessa Alba Bou intenta posar pau amb la calma de qui sap que no hi ha pau possible.Aprovat. Però amb un repartiment de vots que sembla un sudoku fet amb pressa.

Mocions: el festival del “no prospera”

La moció lingüística?
No prospera.La de la regularització d’immigrants?
Tampoc.La del Mercosur?
Menys encara.La de la despesa electoral?
Ni parlar-ne.La d’arquitectura per a la gent gran?
No prospera.Però…
La línia R-Aeroport?
Unanimitat.
Quan es tracta de trens que no passen, tothom està d’acord.

ADN caní: el moment CSI que no va arribar a ser

Gerard Valverde demana un cens genètic de caques.
El Govern diu que costa més d’un milió d’euros.
La resta imagina gossos amb targeta sanitària i número de registre.No prospera.
Els gossos respiren tranquils, ja és temien una PCR pero «salva sea la parte», després de cada sortida al parc.

Precs i preguntes: el consultori sentimental del municipi

Fonts rovellades, patinets sense casc, barraquisme, l’Hotel d’Entitats, la línia X2…
Tot allò que fa que un municipi funcioni… o no.Els regidors responen amb aquella barreja de paciència i cansament que només es veu a les 23:30 d’un ple llarg.I finalment…Alba Bou diu “bona nit” amb veu de “si us plau, anem a casa”.
La sala es buida com si algú hagués anunciat que tanquen el pàrquing.Un altre ple superat.
El Prat continua.
I la política local, també.