Carta dels lectors. El Prat al Día publica íntegrament les cartes dels seus lectors sense aplicar cap tipus de retallada ni de censura. Es per a això que les opinions expressades pertanyen en exclusiva als seus autors

Aquesta setmana sortien les dades sobre l’ús i coneixement del català a Catalunya: un desastre. Arrel d’això, ja fa temps que volia escriure sobre aquest tema relacionat amb el català al Prat. Bé, clama al cel!

Jo no sóc del Prat, però per raons personals hi estic molt sovint i segurament és on acabarem vivint. En fi, se’m fa molt difícil entendre el poc ús i comprensió que hi ha del català al Prat. És més, a nivell social fins i tot hi ha un punt de despreci. Una veritable llàstima.

No només perquè és el català i, al ser la meva llengua materna, per a mi és important, sinó perquè és una pena en qualsevol idioma. Hi ha qui culpabilitza la immigració, i és una part: els és més fàcil el castellà per raons òbvies, sobretot per als sud-americans. Però hi ha una part important que es deu al fet que, fins i tot gent nascuda aquí, li té tírria. En comptes d’aprofitar i enorgullir-se de poder saber dos idiomes, ho demostren com si no valgués per a res.

A veure, en aquest món tothom és com és perquè ha nascut i/o viscut en algun lloc determinat i amb una cultura determinada. La llengua és fonamental en la cultura: sense ella no existeix. Per tant, tot allò que podeu trobar absolutament magnífic en qualsevol geni a nivell mundial té a veure amb la seva cultura, ergo amb la seva llengua. Però és clar, qui ho vol entendre això?

En fi, la meva llengua desapareixerà, però després vindrà la de qui se senti al·ludit. I creieu-me: els motius que us donaran seran els mateixos que ara doneu vosaltres.

Un últim apunt: en aquest sentit, les administracions tenen molt a desitjar. Conec gent que hi treballa i fa pena com parlen la llengua del seu poble.(Joaquim Codina Vila)