Una taula rodona analitza com la dictadura va penetrar en la vida privada de la ciutadania.

El Cèntric va acollir el passat 9 de març una taula sobre el control de la intimitat durant el franquisme, l’acte va posar el focus en una de les dimensions més silencioses del franquisme: la ingerència del règim en la vida privada de les persones, especialment de les dones i de totes aquelles que s’allunyaven del que s’imposava com a normatiu.

L’activitat formava part de l’exposició La dictadura quotidiana. Viure sota el franquisme, que aquests dies es pot visitar al mateix equipament cultural.

Una mirada a la repressió més íntima

La sessió va reunir tres especialistes que, des de perspectives diferents, van dibuixar un panorama clar i alhora colpidor. Enric Josep Novella, catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, va explicar com la psiquiatria del règim va contribuir a patologitzar conductes i identitats que no encaixaven en el model franquista, sovint sotmetent-les a mecanismes de control i correcció.

Maria Mayayo, historiadora i investigadora de la repressió de les dones, va exposar amb detall com el franquisme va limitar la llibertat femenina, condicionant el seu paper social i privat fins a extrems que encara avui generen debat.

Jordi Petit, membre de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i president honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, va aportar la perspectiva de les dissidències sexuals. Les seves paraules van recordar que moltes persones van ser perseguides simplement per viure la seva identitat o orientació fora dels marges imposats.

Un espai per entendre i recordar

La taula va ser moderada per Jordi Ramos, arqueòleg i historiador pratenc. Les intervencions van deixar clar que parlar d’aquella època continua sent necessari per entendre com la dictadura va modelar la vida quotidiana i la intimitat de generacions senceres.(Juan Miñarro/Redacció)