Només 5 dels 23 municipis catalans obligats han començat el 2025 aplicant multes amb normalitat, segons un estudi de «El Periodic de Catalunya».

Un desplegament desigual i ple de matisos

L’arrencada del nou any ha posat en evidència les dificultats que envolten la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a Catalunya. Tot i que la normativa estatal exigia que les ciutats de més de 50.000 habitants tinguessin regulacions aprovades abans del juny de 2024, només cinc municipis —Barcelona, Sant Cugat, Sant Boi, Viladecans i El Prat de Llobregat— han començat a sancionar amb normalitat. La resta, o bé no han aprovat les ordenances, o bé les apliquen de manera parcial o amb moratòries.

El Prat de Llobregat forma part del grup capdavanter. Des de principis de gener, el consistori aplica sancions de 200 euros als vehicles que incompleixen la normativa, amb un increment fins a 260 euros en cas de reincidència. Aquesta decisió, que no ha estat fàcil, s’ha pres amb la voluntat de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire i complir amb els compromisos ambientals. Tot i les reticències que genera entre alguns veïns, el govern local ha apostat per una aplicació clara i sense excepcions.

Entre la incertesa i l’endarreriment

A l’altra banda del semàfor —com defineix el reportatge d’El Periódico— hi ha ciutats com Mataró, Santa Coloma, Tarragona o Castelldefels, que encara no han aprovat cap ordenança. Mentrestant, municipis com Sabadell, Terrassa o Manresa preveuen començar a multar abans de l’estiu, i d’altres, com Girona, esperen que la Generalitat activi el registre d’autoritzacions per poder discernir entre vehicles autoritzats i infractors.

Un futur que encara es dibuixa

La Generalitat ha fixat el gener de 2026 com a data límit perquè les ciutats vetin la circulació de vehicles amb etiqueta B en episodis de contaminació elevada. Però, de moment, només es restringeix l’accés als vehicles sense etiqueta. El camí cap a una aplicació homogènia de les ZBE és llarg i ple de condicionants.