​Les dades de l’IRPF del 2024 mostren una renda bruta mitjana de 33.272 euros per declaració a la ciutat, una xifra que dibuixa una societat amb una desigualtat moderada però amb nivells de renda més discrets que els del seu entorn immediat.

​El Prat de Llobregat es manté en un punt d’equilibri singular dins del mapa econòmic català. Segons les dades de l’Agència Tributària corresponents a l’exercici fiscal del 2024, la ciutat registra una renda bruta mitjana de 33.272 euros per declaració de l’IRPF, una xifra que se situa pràcticament alienada amb la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol (33.239 euros). Tanmateix, quan la comparació es fa amb el context territorial immediat, el municipi queda per darrere de la mitjana catalana (37.937 euros) i de la demarcació de Barcelona (39.650 euros).

​La mateixa tendència es repeteix en observar la renda disponible —el capital líquid de què disposen els contribuents una vegada aplicades les deduccions corresponents—. Als llars del Prat, aquest indicador se situa en els 26.612 euros anuals per declaració, un import calcat al dades estatals (26.616 euros), però notablement inferior als 29.653 euros de la mitjana de Catalunya o als 30.803 euros de la província.

​La paradoxa entre la igualtat i la riquesa.

​Aquestes xifres reobren el debat sobre com s’ha de mesurar el benestar d’un municipi. Des dels serveis d’anàlisi econòmica s’insisteix que presentar una societat relativament igualitària no és necessàriament sinònim de ser una ciutat rica. El Prat mostra una desigualtat interna moderada en la distribució dels seus ingressos, però aquesta cohesió social es produeix en un marc de rendes mitjanes més aviat modestes en comparació amb l’eix metropolità.

​A més, la radiografia comarcal afegeix un altre element de matís. Dades de l’Idescat situen la renda familiar disponible bruta del Baix Llobregat un 1,9% per sobre de la mitjana catalana, impulsada per la força industrial de la zona. Això no obstant, l’impacte d’aquesta riquesa comarcal no es tradueix de manera directa ni uniforme en la declaració individual de cada ciutadà.

​Cal anar més enllà dels titulars i mirar els barris

​Els experts adverteixen de la necessitat de llegir aquestes estadístiques amb prudència. Una declaració de l’IRPF no equival automàticament a una llar ni a un habitant, ja que en una mateixa família hi pot haver diferents declarants o diferents nivells d’ocupació. Per conèixer l’abast real del nivell de vida al Prat, cal complementar la mitjana municipal amb indicadors de distribució interna com el coeficient de Gini, la renda mediana i el percentatge de població amb ingressos baixos.

​De la mateixa manera, la mitjana global de la ciutat pot amagar diferències significatives entre els diferents barris del municipi. La conclusió, per tant, fuig dels etiquetatges simplistes de «ciutat rica» o «ciutat pobra»: el Prat es confirma com un territori d’ingressos estabilitzats, on el repte passa per mantenir la cohesió social sense que els veïns perdin terreny respecte a la dinàmica econòmica de l’àrea metropolitana.