Veïns denuncien una degradació constant i un pla urbanístic que, lluny de solucionar res, els expulsa de casa seva.

El que fa anys era un barri tranquil i familiar, ara viu immers en una realitat dura i incomprensible pels qui l’han vist créixer. Els veïns del Prat Nord, en concret a l’entorn del carrer Major amb Maria Urgoiti, denuncien una situació que combina abandonament institucional, insalubritat i una pressió urbanística que molts ja comencen a veure com un «mobbing immobiliari» encobert.

“Aquest barri era tranquil, era casa. Però des de fa temps, vivim envoltats de brutícia, robatoris, por… i ningú ens fa cas”, lamenta una veïna. I aquesta no és una veu aïllada. Són desenes les famílies que comparteixen el mateix sentiment: impotència i desemparament davant d’un deteriorament que sembla, per moments, deliberat.

Un dia a dia entre deixalles, robatoris i desídia

Les escenes que descriuen els residents parlen per si soles: contenidors rebentats, deixalles escampades, carn crua llençada diàriament a la via pública per alimentar colònies de gats, amb la conseqüent proliferació de mosques, rates, gavians i males olors. També es denuncien intrusions als patis, pintades, observació constant des dels bancs del carrer i una sensació de vigilància incòmoda.

«Un dia vaig sortir de casa i vaig veure com, mentre la Guàrdia Urbana i personal municipal observaven les obres de canvi de sentit del carrer, aquest mateix home tornava a tirar carn crua. Els ho vaig dir. I no van fer res. Ni el van identificar. És humiliant.»

Molts han enviat vídeos i fotografies a la policia local, han reportat els fets a l’ajuntament… però la resposta, asseguren, sempre és la mateixa: passar-se la pilota entre administracions.

Eixample Nord: promeses de futur, expulsions del present

Tot això passa mentre, sobre el paper, s’està projectant un dels plans urbanístics més ambiciosos de Catalunya: Eixample Nord. El pla preveu fins a 3.500 habitatges, 1.500 d’ells de protecció oficial, i un nou espai central que hauria d’unir el nucli històric amb l’estació intermodal, eliminant les barreres físiques i creant nous espais verds.

Però la realitat que viuen els veïns és una altra. Molts no saben si podran continuar vivint aquí. Diversos carrers i habitatges quedaran afectats per enderrocs i reordenacions. Les compensacions no són clares i la participació ciutadana en el projecte ha estat, segons denuncien entitats locals, mínima o inexistent.

Un grup veïnal ho resumeix clarament: «Prometen una ciutat millor, però primer ens fan la vida impossible perquè marxem. És com si volguessin que ens rendim i deixem el barri lliure per construir sobre les nostres runes.«

«No demanem cap luxe, només que ens deixin viure»

Més enllà dels grans anuncis, les famílies del Prat Nord demanen coses tan bàsiques com neteja, seguretat, respecte i transparència. No volen marxar. No poden permetre’s tornar a començar. I no accepten que les seves llars siguin moneda de canvi per a una ciutat pensada per a altres.

“Ja no sabem on més acudir. Ens sentim completament abandonats. Però no volem callar més. Aquest és el nostre últim recurs: fer-ho públic. Perquè, si no, tot això passarà i ningú se n’haurà assabentat.”

I mentre la ciutat avança —en maquetes, renders i plens municipals—, el Prat Nord s’enfonsa entre la deixadesa i el silenci administratiu. El contrast entre la ciutat que es projecta i la que es viu, per a molts, ja no és una casualitat. És un desnonament disfressat de futur.