La sortida conjunta del Santíssim Crist de la Fe i la Mare de Déu dels Dolors marca una celebració intensa i molt viscuda al Prat.

La processó del Divendres Sant va tornar a omplir els carrers del Prat de Llobregat amb un ambient de respecte, silenci i emoció continguda. El Santíssim Crist de la Fe i la Mare de Déu dels Dolors van recórrer el municipi en una celebració que, un any més, va reunir veïns i veïnes al llarg de tot l’itinerari.

La sortida: un inici solemne que va captivar el públic

Tot va començar a la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè. La sortida de les dues imatges, sempre esperada, va provocar un murmuri col·lectiu entre els assistents. Hi havia aquell instant breu, gairebé suspès, en què tothom contenia la respiració abans que els portants avancessin. Quan finalment les imatges van travessar el llindar, molts ulls es van omplir d’una emoció discreta però sincera.

Pocs minuts després, al carrer Sarajevo, va arribar un dels moments més comentats: el retrobament entre el Crist de la Fe i la Mare de Déu dels Dolors. Les dues figures, avançant des de punts diferents, es van trobar davant d’un públic que seguia l’escena amb un silenci respectuós i una atenció absoluta.

Un recorregut intens i ple de detalls

La processó va continuar pels carrers Martí i Pol, Carretera de la Marina, Lleida, Francesc Balcells, Catalunya, Frederic Soler i Industries. A cada tram, petits grups de veïns s’aturaven per observar el pas de les imatges, alguns amb devoció, d’altres simplement deixant-se portar per la solemnitat del moment.

Un dels instants més especials es va viure al carrer Industries, quan la imatge de la Mare de Déu dels Dolors va rebre una pluja de pètals vermells. La petalada, preparada amb cura, va sorprendre molts dels presents. Els pètals queien lentament sobre la imatge, i durant uns segons el carrer va quedar impregnat d’una bellesa simple i molt humana.

El final: un darrer retrobament abans de tancar la celebració

Ja de tornada, al carrer Martí i Pol, les dues imatges es van trobar de nou abans d’entrar a la Brigada d’obres, el punt on tradicionalment finalitza la processó. Aquest últim encontre va servir de comiat i va tancar una celebració viscuda amb intensitat, però també amb aquella calma que acompanya les tradicions arrelades.

Quan les imatges van entrar finalment a la Brigada, el públic va començar a dispersar-se lentament, encara amb la sensació d’haver compartit un moment col·lectiu que, any rere any, manté viu un tros de la memòria i la identitat del Prat.(Amb l’informació del cofrade Aitor G.).