Avui els nostres col.laboradors; Juan Miñarro i Felip Neri entrevisten a una altra personalitat a la nostra ciutat. Conegut desde sempre per la seva feina com a metge de família i darrerament encara més conegut per ser el pare de En Risto Mejide.

Va arribar al Prat com a metge d’urgències, va treballar com a ginecòleg i va treballar a l’ambulatori del carrer Olot i al CAP Ramona via. Tota la seva trajectòria laboral de 45 anys ha estat al Prat de Llobregat on ha atès fins a 4 generacions d’algunes famílies.

Durant dècades ha estat un metge de referència per a moltes famílies del Prat, amb fama de rondinaire —que ell mateix admet amb ironia—, és en realitat una persona profundament humana, exigent, amb gran capacitat d’observació, d’escoltar i de diagnosticar i una memòria viva del Prat.

Amant del sentit de l’humor, explicador incansable d’acudits, ha combinat el rigor professional amb una manera molt personal d’estar amb els pacients: directa, honesta i, sovint, més propera del que sembla. Ah!! I veí del Prat des de fa 30 anys.

–Ricard ja fa 53 anys que vas arribar al Prat, on vas néixer?          

Vaig néixer el 1948 a Barcelona

-Quins records tens de la escola a Barcelona?

A la Escola Suïssa vaig tenir companys de classe com Jorge Sabatés, pianista de jazz i relacionat amb la nova cançó catalana, Jorge Wagensberg creador del Museu de la Ciència de Barcelona i Vladimir de Semir, periodista especialitzat en comunicació científica i mèdica

-On vas estudiar medicina?

A la Facultat de medicina del clínic, el 1973 em vaig llicenciar després de ser alumne intern en obstetrícia i ginecologia i haver assistit a més de 2000 parts.

-Que va fer que estudiessis medicina?

Doncs les matemàtiques, jo volia ser químic i investigador però vaig veure que hi havia massa matemàtica i a mi m’anava més la biologia, així que em vaig decidir per la medicina.

-Només estudiaves?

No, per pagar me la carrera treballava de visitador mèdic a uns laboratoris farmacèutics

-Que t’ha ensenyat fer de metge al Prat

Que les presses no son bones, ni quan treballes sotmès a molta pressió i que quan passa això has de saber discernir lo important de lo menys important.

-Com vas arribar al Prat?

Vaig començar amb una plaça de metge d’urgències a la cantonada Av. Montserrat /Penedès on 5 metges cobríem les urgències del Prat de 5 de la tarda a 8 del matí.

-Que recordes de la sanitat al Prat aquells anys

Llavors s’anava al metge particular, encara no hi havia cap ambulatori, per això es van cobrir les urgències fora dels horaris dels metges locals, els Vidal, Soler, Suso, Bertrand, Vilagrassa i altres.

-I que recordes del Prat d’aquells dies

Era més poble i ara es més ciutat, quasi tots els carrers eren vials per als cotxes i El Prat s’inundava de tant en tant i jo havia d’anar a les visites a les cases amb botes de pescador.

-I després de les urgències?

Vaig treballar al primer ambulatori del Prat, el del carrer Olot, al principi la meitat dels meus pacients eren de Garrovillas.

Tenies fama de ser un doctor rondinaire

Ho feia per que la sala d’espera estigues tranquil·la, t’explico, si hi ha molt de xivarri, el que es troba malament i esta esperant, ho passa pitjor i el metge perd concentració, al final no hi havia crits i això es bo, per això em deien que era una mica rondinaire.

Quins records et venen de persones del Prat ?

Doncs de la Ramona Via, del farmacèutic Jaume Casas, i del Jose María Mesa que era l’alcalde quan vaig arribar.

Quin és el teu defecte

Ser molt tossut

I la teva virtut?

Que em vaig donar compte de que ho soc i puc reconèixer els errors a temps

Que es el sentit de l’humor i perquè serveix?

Es una manera de llegir la realitat amb ulls com de clown i ajuda a millorar situacions i emocions

Quin paper juguen els acudits?

Son caricatures de situacions quotidianes que fan alliberar endorfines i fan riure que es com un massatge per a l’ànima. Es risoteràpia. (somriu)

-Alguna anècdota divertida com a metge

Doncs una vegada per un noi amb febre, vaig donar una recepta als pares dient lis “doni li això cada 6 hores”. L’endemà no li baixava la febre, vaig tornar a anar hi i li havien posat la recepta al front !!!

Si fessis un cafè amb tu mateix, que et preguntaries?

Si he fet sempre el mes adient i si he sabut aprendre del fracàs

La teva dona Marga i el teu fill Josep?

Son la meva pau, el meu refugi i la il·lusió dels nous reptes, com el del Josep que es un lluitador tenaç per allò que ell ha decidit que serà la seva vida.

Com es porta lo de ser el pare del Risto Mejide?

Doncs estic content, es un home intel·ligent que ha sabut aprofitar les seves opcions, i no deixa indiferent a ningú. (somriu)

Gràcies Ricard per compartir la teva memòria i la teva experiència de tota una vida fent de metge al Prat de Llobregat i per ser veí de la ciutat de fa 30 anys

Felip Neri Gordi i Juan Miñarro