El Prat celebra una de les jornades més estimades de la Festa de la Carxofa amb música en directe, arròs melós i un ambient que convida a quedar-s’hi més estona de la prevista.

Un migdia que el Prat espera cada any

Hi ha dies que el calendari marca en vermell sense necessitat d’avisos. L’Escarxofa&Jazz n’és un. Aquest 19 d’abril, de 12 a 19 h, la Plaça Joan Garcia-Nieto i La Capsa es van convertir en un punt de trobada on el so del jazz i l’olor de l’arròs melós van caminar plegats. Famílies, joves i veïns de tota la vida van compartir taula, ombra i música en una jornada que ja forma part del paisatge emocional del municipi.

L’arròs que marca el ritme

Les Escarxofes del Prat van tornar a ser protagonistes amb un menú que combina tradició i identitat: arròs melós amb carxofa del Delta i, de postres, pa de pessic amb la flor morada de la República. L’opció vegana —un arròs amb verdures de proximitat— va sumar-se a una oferta que cada any guanya adeptes. Els tiquets es van vendre exclusivament en línia, i molts van esgotar-los tan bon punt es van posar a la venda.

Per als qui prefereixen improvisar, els “platillos” servits al moment van ser un reclam irresistible: carxofes a la brasa i pollastre guisat, plats senzills però carregats d’afecte que es nota només tastar-los.

Un cartell que mira lluny

L’edició d’enguany va apostar per una programació musical que combina arrel, experimentació i energia.

• KIW, trio català establert entre Boston i Nova York, va portar al Prat un jazz del segle XXI que juga amb el funk, l’electrònica i el hip-hop. Amb un directe que respira llibertat creativa, el grup continua consolidant una proposta que trenca esquemes i que els situa en l’avantguarda del jazz electrònic internacional.
• Evoéh Q-Art va oferir un viatge per les tradicions mediterrànies i ibèriques. El seu projecte, nascut el 2012, combina veus, ritmes i llengües diverses per construir un paisatge sonor ple de poesia i arrels compartides.
• Koko-Jean & The Tonics van posar el punt més enèrgic de la jornada. Amb el seu segon àlbum, Love Child, el grup s’endinsa en un soul i un rhythm & blues que beu dels setanta i que manté intacta la força de la seva líder, Koko-Jean Davis.
• La Cara B, col·lectiu de selectores barcelonines, va fer ballar la plaça amb vinils plens de ritmes llatins, clave i campana. Una sessió que va connectar generacions i que va mantenir l’ambient encès durant tota la tarda.
• Fosi Barry Punxadiscos va completar la jornada amb un set de funk tropical setanteru, fidel a la màgia del vinil i a aquell so càlid que només surt d’una agulla lliscant sobre un microsolc.

Un festival que ja és patrimoni emocional

L’Escarxofa&Jazz no és només un esdeveniment gastronòmic o musical. És una manera de celebrar el Prat, la seva gent i la seva carxofa. Un espai on el temps sembla alentir-se i on la música i el menjar creen una complicitat que costa d’explicar però que tothom reconeix quan hi és. Enguany, un cop més, la plaça va demostrar que aquest festival ja forma part del que som.