Entrepistes Converses per fer memòria. Joan Marcè Miracle compleix 100 anys. Nascut el 16 de març de 1926, ha estat molt més que un Químic Industrial rigorós i referent a les indústries La Seda de Barcelona, Terlenka i Cyanenka del Prat de Llobregat.

Un pioner en gestió energètica i protecció d’aqüífers, fundador dels Gestors Energètics de la Generalitat i impulsor de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat; fundador del Club d’Escacs Prat i un viatger incansable i curiós.

El nostre col.laborador en Felip Neri ens ofereix aquesta entrevista tan interesant com a emotiva.

Un marit enamorat de la seva dona, la Maria, amb qui va celebrar les noces de plata, d’or, de diamant i, sobretot, una vida compartida amb complicitat i respecte; i també un pare i avi estimat i dedicat.

Als 95 anys es va posar a escriure el llibre de la seva vida, amb el nom de Relats, ajudat pel seu amic Josep Bel, perquè, com ell diu, “si no està escrit, sembla que no hagi passat”.

Però, si alguna cosa defineix el Joan Marcè, és l’equilibri entre ciència i consciència, rigor i humor, esforç i tendresa.

—Joan, arribes als 100 anys. Què sents?
—Curiositat, a veure què passa avui, que encara no he acabat la partida. (somriu)

—Has viscut guerres, dictadures, crisis industrials… Què has après?
—Que destruir és fàcil. Construir requereix constància, i jo he preferit sempre construir.

—La Guerra Civil et va marcar?
—Em va ensenyar que l’odi és una energia molt poc eficient. Consumeix molt i no produeix res útil.

—Químic Industrial. Què t’agradava del laboratori?
—Que la matèria no menteix. Si t’equivoques, el resultat t’ho diu sense diplomàcia.

—Vas ser pioner en gestió energètica. Eres visionari?
—No. Era responsable. L’energia no és només consum; és futur.

—Has fundat clubs i comunitats. Per què aquesta necessitat d’organitzar?
—Perquè sol pots fer coses. Però junts pots millorar-les.

—Jugador d’escacs. Què t’han ensenyat?
—Que no pots culpar ningú de la teva mala jugada. I que perdre també forma part del joc.

—Recordes alguna derrota amb humor?
—Moltes. Una a Copenhaguen: un jugador de carrer em va desafiar a jugar i em va guanyar molt ràpid. Vaig perdre una moneda de 5 corones daneses. Crec que era un campió mundial d’incògnit. Em va dir si volia repetir i em vaig posar a riure.

—Has tingut por?
—Sí. Però la por no resol problemes químics ni millora una empresa. Així que la deixava asseguda mentre jo treballava.

—Quan un projecte fracassava…?
—Primer estudiava. Després corregia. Queixar-se no és el camí de l’èxit.

—Parlem de la Maria.
—Ella era el meu equilibri. Jo podia ser molt tècnic; ella era pràctica i humana. Hem estat un bon equip.

—Què és més difícil, salvar una fàbrica o mantenir un matrimoni?
—La fàbrica té nombres. El matrimoni té voluntat. I afecte.

—Quin és el teu defecte?
—Voler entendre-ho tot.

—I la teva virtut?
—Persistir.

—Quina és l’energia més poderosa?
—L’afecte. No contamina i es multiplica.

—Què voldries que els joves aprenguessin del seu segle?
—Que la tecnologia sense consciència és incompleta. I que la pressa no és sinònim d’eficàcia.

—Als 100 anys, què et queda per fer?
—Continuar pensant. I, si puc, continuar estimant.

Gràcies, Joan, ens has donat algunes pistes clares:

• L’esforç sostingut supera el talent improvisat.
• La responsabilitat col·lectiva és més important que el protagonisme individual.
• L’humor és una eina de resistència.
• L’amor és una forma d’intel·ligència.
• Mai no és tard per començar un llibre ni per aprendre una cosa nova.

Felicitats, Joan, pels teus 100 anys!!!

Felip Neri Gordi