A aquesta nova entrevista de la sèrie » Entrepistes» que ens regalen en Joan Miñarro i en Felip Neri ; conversen amb en Juan José Barberà ciutadà del Prat i bon conversador, va ésser jugador de futbol a primera divisió i ara campió del món de tennis als seus 88 anys.

-Com vas arribar al Prat?

Els meus pares vivien al barri de Sants i al meu pare el van fitxar per l’A.D.PRAT i per poder entrenar va començar a treballar a la fabrica de La Seda. El pare va finalitzar la seva carrera esportiva amb 40 anys jugant a la U.D. PRAT del senyor Mas.

-Quina edat tenies quan vau venir?

Tenia dos anys i vam anar a viure al carrer Catalunya.

-On vas començar la teva carrera futbolística?

Amb 10 anys a la Penya Chic del barri de Sants i després a l’Espanya Industrial jugant amb en Pitu Cols que també era del Prat.

-Com vas saltar a primera divisió?

Vaig fitxar pel Centre Mercantil de Sabadell com a juvenil i un observador em va portar a l’espanyol de Barcelona, entrenat pel Sr. Barris.

-Alguna persona que et va influir?

Durant les quatre temporades en primera divisió jugant de mig centre amb l’Espanyol, vaig coincidir amb l’entrenador paraguaià Heriberto Herrera, (No l’Helenio Herrera), que em va ensenyar tot el que vaig aprendre en el futbol i em va servir mes tard com a jugador i entrenador de l’Oliana on vaig estar sis temporades, i a on també vaig entrar a treballar a la empresa del president del club.

-Quan comences a jugar al tennis?

Mentre jugava a futbol sempre havia practicat el tennis, aquí al Prat al Club Nàutic vaig començar a jugar al tennis amb els Ezcurra i el Josep Parés entre d’altres.

-I com vas entrar als circuits sèniors?

Quan em vaig jubilar vaig anar al Club Pineda de Gavà i vaig començar a jugar a campionats per a gent gran aconseguint 5 campionats de Catalunya.
Mes endavant fitxo pel Club Tennis València on he estat 12 anys i he participat en campionats d’Espanya de tennis, on he aconseguit sis títols.

-Com vas ser campió del mon?

Quan ets campió d’Espanya, és fàcil que et seleccionin per al campionat del món. El vaig guanyar a Croàcia, vaig haver de superar diverses eliminatòries i a la final contra un jugador argentí vaig guanyar 6-3 6-2.

-I ara als teus 88 anys penses en retirar-te?

En absolut, mentre el cos aguanti continuaré entrenant al club Gimeno i sempre que em proposin anar a algun campionat, si em trobo en condicions, assistiré.

-Ara vius al Prat Nord?

Si vivim al carrer Ponsich, en una casa dels nostres avis.

-Com veus el projecte del Prat Nord?

Amb molta preocupació, ens han promès un pis a canvi d’una planta Baixa amb un pati gran, i no saben quants anys passaran per fer la urbanització.

-Quins records de jove tens al Prat?

Vaig anar als col·legits nous, avui Joan Maragall, jugava molt al carrer i sobre tot a futbol.

-Que fas quan no jugues al tenis?

Passejo per la ciutat tots els matins, segueixo els tornejos de tenis i algun serial de la tele.

-Quines altres aficions tens que no siguin esportives?

M’agrada anar a l´esplai i conversar amb els amics.

-Com et cuides apart de continuar entrenant i jugant?

Doncs menjo el que em posa la meva dona i procuro no passar me de ralla. Esmorzo una pasta amb cafè amb llet, dino i sopo una mica.

-El secret de estar tan bé?

Sobre tot menjar coses naturals, fer una mica de gimnàs i anar a jugar a tennis amb el meus amics.

Gracies pel teu exemple Juan José, ja saps que ets un referent per moltes persones, de com continuar caminant es una forma de viure, a vegades comentem que ets com el cantant del Rolling Stones, que no pares d’assajar i fer concerts, molta sort i a continuar..
(Juan Miñarro I Felip Neri Gordi)