​L’escriptora i dramaturga del Prat de Llobregat estrena la seva primera incursió en el món museístic amb una profunda i provocadora reflexió sobre com estimar fora dels paràmetres del sistema capitalista.

​Una aposta ferma des del descliclassament.

​Els últims passos de Valentín Roma al capdavant de La Virreina Centre de la Imatge abans de fer el salt a la direcció del MACBA han estat ferms i significatius. En la presentació d’aquest divendres, el comissari s’ha acomiadat a mitges de la institució apostant fort per l’artista potablava Juana Dolores (El Prat de Llobregat, 1992). La creadora connecta directament amb temàtiques que també sacsegen la trajectòria del mateix Roma, conegut per la seva trilogia literària sobre el desclassament. Amb aquesta proposta, Juana Dolores s’atreveix per primera vegada amb un format estrictament museístic, utilitzant el suport del vídeo per llançar una mirada íntima i punyent sobre la possibilitat real de viure l’amor d’una manera radicalment revolucionària.

​Una declaració a Lenin des de la intimitat i la política.

​L’artista pratenca,, que defensa obertament el comunisme i no amaga en absolut que la seva pulsió creativa neix de la rancònia, és la protagonista absoluta de la peça central de la mostra, titulada ‘Declaració d’amor a Lenin’. Es tracta d’una filmació de 26 minuts on l’autora emet un comunicat a través d’una posada en escena que evoca deliberadament l’estètica dels vídeos de l’organització ETA. Juana Dolores es presenta inicialment nua davant de la càmera i es desposseeix d’un passamuntanyes fet de ganxet rosa. Al llarg del metratge, s’envolta de diversos clixés que la societat actual vincula estretament amb la bellesa i el desig, per acabar vestint un banyador vermell molt escuet que exposa el seu borrissol púbic, mentre roman permanentment custodiada per focus i càmeres fotogràfiques.

​Trencar amb el sentimentalisme burgès.

​Durant la presentació als mitjans, la creadora ha explicat que el propòsit d’aquest treball és desvincular per complet la categoria política de l’amor del sentimentalisme burgès amb el qual s’ha associat tradicionalment. La intenció no és una altra que reconectar aquest afecte amb els usos populars i les pràctiques dissidents. Per aconseguir aquest clima, la Sala Miserachs de La Virreina s’ha transformat amb una munició de símbols i imatges d’iconografia revolucionària, on es pot veure l’artista menjant-se un pastís amb el rostre de Karl Marx o exhibint la falç i el martell. Fidel al seu estil combatiu contra la persistència de les diferències de classe, l’autora posa sobre la taula debats tan complexos com la feminitat, l’erotisme i la pornografia.

​L’amor liberalitzat no és amor lliure.

​L’exposició es completa amb dues obres més que arrodoneixen el discurs: ‘Primer autoretrat’ i ‘La història de la meva consciència de classe’. Totes dues peces dialoguen amb un conjunt de materials d’arxiu i una tria de publicacions personals de la mateixa escriptora, enfocades en el gran interrogant que batega en tota la instal·lació: com es pot articular l’afecte de veritat un cop eliminades les lògiques del mercat. Juana Dolores es mostra contundent en el seu diagnòstic i reitera que, dins l’engranatge del capitalisme, l’amor lliure actual no funciona com un element d’alliberament real, sinó que s’ha convertit en un amor purament liberalitzat, mercantilitzat i comercialitzat. L’accés a la mostra serà totalment gratuït i es podria visitar fins al proper 1 de novembre.