La ciutat vibra amb l’arribada en moto de Ses Majestats i un seguici renovat que sorprèn petits i grans.

Un vespre que comença amb dubtes i acaba amb somriures
Durant tota la tarda del 5 de gener, el cel jugava a despistar. S’anunciava pluja, però al final no va caure ni una gota. El fred, sí: un fred d’hivern autèntic, d’aquell que et fa buscar butxaques i bufandes. Tot i així, els carrers del Prat es van omplir igualment. Famílies, criatures amb els ulls oberts de bat a bat i avis que no volien perdre’s el moment. Hi havia aquella mena de silenci emocionat que precedeix les coses importants.

I llavors, el soroll. El bram dels motors va trencar l’aire i va fer girar caps. Melcior, Gaspar i Baltasar van aparèixer en moto, escortats pels Imperiales MC El Prat. L’entrada va ser contundent, gairebé cinematogràfica, i la plaça de Catalunya va esclatar en aplaudiments espontanis.

La rebuda i un missatge que toca de prop
A l’escenari, l’alcaldessa Alba Bou els esperava amb el pa, la sal i la clau que simbolitza l’accés a totes les llars de la ciutat. Va parlar amb un to proper, gairebé confidencial, desitjant que els adults trobin més temps per dedicar als infants. També va animar la canalla a continuar jugant i aprenent, recordant-los que sovint les coses més importants són les que costen més.

Un seguici ple de petites històries
La cavalcada d’enguany va portar novetats que van donar vida al recorregut. Obrien pas els enquestadors de la popularitat reial, que preguntaven als infants quin Rei preferien. La resposta era clara: Baltasar guanyava de llarg, potser perquè la seva carrossa, decorada amb un aire selvàtic, tenia aquell punt d’aventura que enganxa.

Després venien els follets de llum, els bufallums, els carters reials recollint cartes amb una paciència infinita, els tamponers que certificaven l’assistència i els xumetaires, que guardaven els xumets dels petits que ja fan el pas de fer-se grans. Els comptadors de joguines tancaven el seguici, actualitzant un marcador lluminós que avançava al ritme de la comitiva.

Paraules des del balcó i una plaça que escolta
Quan Ses Majestats van sortir al balcó de l’Ajuntament, la plaça va callar de cop. Melcior va explicar que havien travessat “mars i muntanyes” per arribar al Prat, i ho havien fet “en moto”, perquè la màgia —va dir— sempre sap adaptar-se. Gaspar va parlar de llum, de somnis i d’aquesta capacitat tan fràgil i tan poderosa d’imaginar. Baltasar, molt celebrat, va comparar els fars de les motos amb estrelles que guien, recordant que fins i tot en els moments més foscos sempre queda una llum encesa.

Abans d’acomiadar-se, van animar els infants a seguir escrivint cartes i a continuar creient en la màgia. I van prometre tornar, sigui per terra, mar o aire, mentre la ciutat mantingui viva aquesta il·lusió compartida. La plaça va respondre amb aplaudiments i amb la cançó Al Prat han arribat sonant de fons, tancant una tarda que, malgrat el fred, va deixar una escalfor difícil d’explicar.