La reorganització del servei ha reduït l’espera per a la primera visita a només 15 dies i obre la porta a nous projectes d’innovació i recerca.

Un canvi que va més enllà del nom

El passat mes de març, la Unitat Funcional de Demències de l’Hospital de Bellvitge va passar a dir-se Unitat de Memòria. El nou nom no és només un gest simbòlic: vol apropar el servei a les famílies i reflectir un enfocament més ampli i humà del deteriorament cognitiu. Parlem de l’Alzheimer, però també d’altres patologies menys conegudes, totes amb un gran impacte en la vida diària.

Visites més àgils i atenció integrada

Fins fa poc, aconseguir una primera visita de neuropsicologia podia suposar una espera d’un any. Avui, la mitjana és de quinze dies. El secret ha estat reorganitzar la unitat i incorporar una nova neuropsicòloga.
Segons explica el Dr. Jordi Gascon, responsable de la Unitat de Memòria, ara tot el procés s’agrupa en un mateix matí: la visita de neuropsicologia, fonamental per conèixer el grau de deteriorament; les proves diagnòstiques prèvies coordinades amb l’atenció primària; i, en la mateixa jornada, les valoracions d’infermeria i treball social. D’aquesta manera, el pacient i el seu cuidador reben en poques hores una atenció mèdica, social i emocional molt més completa.

Un paquet de 25 millores

Aquesta reorganització és només el primer pas d’un pla molt més ambiciós. En total, s’han definit 25 accions que toquen àmbits tan diversos com la coordinació amb hospitals comarcals i centres d’atenció primària, l’ús del big data per gestionar millor la informació clínica, o iniciatives per millorar l’experiència del pacient dins del sistema.

Escoltar la veu dels pacients i cuidadors

La unitat també ha incorporat grups focals per recollir la veu dels usuaris. Una de les demandes més repetides ha estat reforçar el suport als cuidadors, sovint familiars que carreguen amb una responsabilitat enorme. Per això, en les properes setmanes es posaran en marxa programes innovadors: tutories entre cuidadors experts i novells, una aplicació amb recursos formatius i activitats d’estimulació cognitiva, tallers de mindfulness o sessions de musicoteràpia.

Una xarxa de col·laboració i recerca

El projecte també aposta per treballar colze a colze amb l’atenció primària i els hospitals de la zona. Metges de família faran estades d’un mes a la unitat per després esdevenir referents al territori. A més, es preveu la posada en marxa del “Codi Alzheimer”, que oferirà suport telefònic als professionals que visiten pacients a domicili, evitant així desplaçaments innecessaris a urgències.
En paral·lel, la recerca no s’atura: l’Hospital de Bellvitge ja treballa en un biomarcador sanguini capaç de detectar l’Alzheimer de manera més precoç que els actuals.

Un model amb mirada de futur

El projecte s’emmarca dins dels programes de transformació del sistema sanitari català, com el DAIPO i el Plademcat, que volen reforçar l’atenció a les malalties complexes i cròniques.
“El que fem és millorar la qualitat de vida de pacients i cuidadors, amb un model segur i sostenible que reforça el treball en xarxa”, conclou el Dr. Gascon.