La AE Prat va veure com s’esfumava el somni de tornar a Tercera Federació després d’un partit tens, llarg i emocionalment esgotador al Sagnier. El San Mauro va avançar ronda en una tanda de penals marcada per la polèmica i per les dures declaracions posteriors del tècnic pratenc, David Vilajoana.

Un partit que es va torçar aviat

No va ser el dia dels potablaves. L’equip arribava amb el 0-1 de l’anada i amb la idea de gestionar l’avantatge, però el San Mauro va sortir sense complexos, amb l’energia de qui no té res a perdre. Es van avançar i van igualar l’eliminatòria, tot i que Ricki, va tornar a posar el Prat per davant.

L’alegria va durar poc: el San Mauro va fer l’1-2 abans del descans i el partit va entrar en un terreny incòmode.

La segona part va ser una batalla més mental que futbolística. Cap gol, molta tensió i la sensació que qualsevol detall podia decantar-ho tot. La pròrroga tampoc va moure el marcador i el destí va quedar en mans d’una tanda de penals que sempre té un punt de crueltat.

Una tanda fatídica i una jugada que encén el Sagnier

El desenllaç va arribar en el catorzè penal. Pablo Ufano va xutar, el porter Caleb va tocar la pilota i les imatges de televisió semblaven indicar que havia travessat la línia. Però el col·legiat Pau Barnils Delgado no ho va considerar gol.

Aquell instant va encendre el Sagnier i va deixar una sensació amarga, d’injustícia difícil de pair.El resultat final, 6-7 a la tanda després del 2-2 global, va deixar el Prat fora de la promoció i va donar pas a una de les rodes de premsa més dures que es recorden al camp pratenc.

Vilajoana esclata contra l’arbitratge.

David Vilajoana no es va mossegar la llengua. Va afirmar que havien jugat “contra 12” i va acusar l’àrbitre de venir “sense vergonya”. Fins i tot va insinuar tractes de favor cap a La Pobla, rival que hauria tocat al Prat en la següent ronda.El tècnic va remarcar que l’equip havia fet un bon partit “malgrat jugar contra 12” i va comparar la situació amb la feina d’un advocat: “A vegades el jutge no et dona la raó encara que facis moltes coses”. Una metàfora que deixava clar el seu estat d’ànim.També Martín Lamelas va expressar la seva frustració. Va recordar que abans del partit se’ls havia dit que es classificaria el millor posicionat i que, en canvi, aquell mateix dia es decidia per penals. Ho va resumir amb un “és una puta conya” que retratava el desconcert general.