Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge posa de manifest que els trastorns de la conducta alimentària afecten de manera diferent pacients immigrants i nadius, i reclama abordatges més sensibles a la multiculturalitat.

Diferències clíniques que condicionen l’evolució del trastorn

La Unitat de Trastorns Alimentaris del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge ha analitzat les característiques de 1.104 pacients ambulatoris amb trastorns de la conducta alimentària. Dins del grup, 157 eren persones immigrants i 947 nadius espanyols. L’estudi examina la psicopatologia, els trets de personalitat i la resposta al tractament, i ho fa amb una mirada que intenta entendre no només el trastorn, sinó també el context vital de cada pacient.

Els resultats mostren que els pacients immigrants presenten perfils psicològics diferenciats, amb trets que poden influir en la seva evolució clínica: menys desig d’aprimar-se, menor insatisfacció corporal, però més desconfiança en les relacions personals, por a la maduresa, perfeccionisme i símptomes d’ansietat. A tot això s’hi suma l’angoixa associada al xoc cultural, un element que sovint passa desapercebut però que pesa en el dia a dia.

Segons el Dr. Fernando Fernández Aranda, director de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària, aquests factors poden explicar per què els pacients immigrants mostren menor adherència als tractaments i pitjors resultats clínics. El seu perfil psicològic, diu, és diferent, i això condiciona la manera com viuen i afronten el trastorn.

L’aculturació, un factor que pot agreujar els símptomes

L’estudi també destaca el paper de l’aculturació, el procés d’adaptació entre la cultura d’origen i la del país d’acollida. Quan els estàndards estètics de la societat receptora xoquen amb els valors o referents culturals de la persona migrant, els símptomes dels TCA poden intensificar-se, sobretot en aquells pacients que mantenen un fort vincle amb el seu patrimoni cultural.

Aquest equilibri fràgil —entre el que es deixa enrere i el que s’intenta integrar— pot convertir-se en un factor de risc afegit. I és aquí on l’estudi posa el focus: en la necessitat de mirar els TCA no només com un conjunt de símptomes, sinó com una experiència que es viu en un entorn social i cultural concret.

Cap a tractaments més sensibles i adaptats

Amb totes aquestes dades, els investigadors subratllen la importància de desenvolupar tractaments culturalment sensibles, capaços d’adaptar-se a les necessitats de cada persona en una societat cada vegada més diversa. No es tracta només d’ajustar protocols, sinó d’entendre històries, trajectòries i maneres de viure que poden influir en el trastorn i en la seva evolució.

L’estudi, publicat a la revista Nutrients, ha comptat amb la participació de la Universitat de Vrije (Brussel·les) i la Universitat de Bolonya, entre d’altres centres europeus.